Mutua Fraternidad-Muprespa

Fem servir galetes per garantir el funcionament correcte del nostre portal web, millorar-ne la seguretat i obtenir una eficàcia i una personalització superiors dels serveis que oferim als usuaris. Si continueu navegant o premeu el botó "ACCEPTAR", considerem que n'accepteu l'ús. Podeu obtenir-ne més informació a la nostra POLÍTICA DE GALETES.

Voleu que el navegador recordi la decisió de rebutjar l'ús de galetes?
Si decidiu que el sistema recordi la vostra preferència, la galeta que emmagatzema aquesta informació es quedarà a l'ordinador de manera permanent.

QUÈ ÉS UN BOSC?

"El 20 de desembre del 2006, l'Assemblea General, en la seva resolució 61/193, va declarar el 2011 Any Internacional dels Boscos i va convidar els governs, el sistema de les Nacions Unides, les organitzacions no governamentals competents, el sector privat i altres agents a fer esforços concertats per crear més consciència en tots els nivells per enfortir l'ordenació sostenible, la conservació i l'explotació sostenible de tots els tipus de boscos en benefici de les generacions presents i futures".
Fotografía de un bosque

Bosc.

(D'origen incert).

1. m. Lloc poblat d’arbres i mates.

2. m. Abundància desordenada d’alguna cosa, confusió, qüestió intricada.

Ampliant el concepte, pot dir-se que "bosc és tota aquella superfície de terra on es troben creixent associacions vegetals, predominant arbres de diferents mides que han estat explotats o no, capaços de produir fusta o altres productes; influeixen en el clima i en el règim hidrològic i a més brinden protecció a la vida silvestre".

"Un bosc (de la paraula germànica busch: arbust i per extensió, muntanya d’arbres) és una àrea amb una alta densitat d’arbres".

"Comunitats de plantes que cobreixen grans àrees del globus terraqüi i funcionen com a hàbitats animals, moduladors de fluxos hidrològics i conservadors del sòl, constituint un dels aspectes més importants de la biosfera de la Terra".

Els boscos poden classificar-se de diferents maneres i en diferents graus d'especificació. Una manera és determinar l’ecosistema en què existeixen junt amb la longevitat de les fulles de la majoria dels arbres (siguin de fulles perennes o caduques). Una altra és la classificació que s’estableix per la composició predominant dels boscos, de tipus de fulla ampla, coníferes (pins), o ambdós donant peu a:

  • Els boscos boreals: ocupen la zona subàrtica i són, en general, d’arbres amb fulles perennes (coníferes).
  • Els boscos de les zones temperades: en ells es troben boscos caducifolis de fulla ampla i boscos perennifolis conífers. A les zones temperades càlides hi ha arbres perennifolis de fulles amples, com el bosc mediterrani i la laurisilva (bosc de llorer).
  • Els boscos tropicals i subtropicals (o riberencs): inclouen els boscos tropicals i subtropicals humits, els boscos tropicals i subtropicals secs i els boscos tropicals i subtropicals de coníferes.

Durant aquest any 2011 prendran protagonisme al nostre portal web diferents espècies d'arbres a les quals volem prestar especial atenció des de Fraternidad Muprespa per la seva proximitat geogràfica, la seva singularitat o la seva representativitat, classificades pel tipus de bosc a què pertanyen i incloent la seva nomenclatura binomial i la zona geogràfica en la qual es troben.

En aquest període, de gener a abril del 2011, ens centrarem en els boscos boreals.


LLISTA (BOSCOS BOREALS)
Mapa de la zona dels boscos boreals

La taigà o bosc boreal és un bioma caracteritzat per les seves formacions boscoses de coníferes, sent la major massa forestal del planeta. Al Canadà s’empra bosc boreal per designar la zona sud de l’ecosistema, mentre que taigà s’usa per a la zona més pròxima a la línia de vegetació àrtica. A altres països s’empra taigà per referir-se als boscos boreals russos, i boscos de coníferes per als altres països. Taigà és una paraula russa que significa: "bosc fred".

Geogràficament se situen al nord de Rússia i Sibèria, nord d'Europa, a la regió de la badia del Hudson, al nord del Canadà i a l'Estat d'Alaska. Està limitada al sud per l’estepa i al nord per la tundra. L’hemisferi sud no té zones de taigà perquè la porció de terra en les latituds en les quals es desenvolupa és molt reduïda.

La seva temperatura mitjana és de 19° C a l'estiu, i -30° C a l'hivern. La mitjana anual de precipitacions assoleix els 450 mm.

La vegetació dominant a la taigà és el bosc de coníferes. A les zones de clima més dur el bosc és molt uniforme i pot estar format exclusivament per una sola classe d’arbre. Les fulles amb forma d’agulla de les coníferes permeten suportar bé les gelades i perdre poca aigua. A més, el fet de ser de fulla perenne facilita que quan arriba el bon temps poden començar immediatament a fer la fotosíntesi, sense haver d’esperar a formar la fulla. A les zones de clima més suau el bosc és mixt de coníferes i arbres de fulla caduca (pollancres, àlbers, bedolls, salzes, etc.)

2011 Any Internacional dels Boscos

Clima i sòl

El clima és extremadament fred i humit. La temperatura mitjana està per sota de 0 fins a 5° C. Els hiverns són més curts i freds, però sovint, més rigorosos que en la tundra i el sòl està cobert de neu. No plou gaire -entre 160 i 320 mm anuals-, i a més, l’aigua roman gelada molts mesos, per la qual cosa no està disponible per a les plantes.

Les temperatures baixes o mitjanes durant la major part de l'any, així com la humitat generalment elevada, donen lloc a la formació de sòls de tipus podzol, sòls àcids que afavoreixen la formació de torberes.

2011 Any Internacional dels Boscos

Fauna

La vida és molt dura per als animals a l'hivern, per la qual cosa les aus solen emigrar a latituds més càlides, mentre que molts dels altres animals hibernen. Els animals més característics de la taigà són l’ós bru, llop, guineu, mostela, ren, cérvol, ant, mussols, falcons, etc. Hi ha molts animals que es van extingir en aquesta regió com la tortuga dimoni de la costa.






Avet (Abies alba)

Avet negre (Picea mariana)

Avet balsàmic (Abies balsamea)

Làrix americà (Larix laricina)

Trèmol americà (Populus tremuloides)

Pi de Banks (Pinus banksiana)
subir