fraternidad.com
Urgencias: 900269269
Tornar

QUÈ ÉS UN BOSC?

"El 20 de desembre del 2006, l'Assemblea General, en la seva resolució 61/193, va declarar el 2011 Any Internacional dels Boscos i va convidar els governs, el sistema de les Nacions Unides, les organitzacions no governamentals competents, el sector privat i altres agents a fer esforços concertats per crear més consciència en tots els nivells per enfortir l'ordenació sostenible, la conservació i l'explotació sostenible de tots els tipus de boscos en benefici de les generacions presents i futures".
Fotografía de un bosque

Bosc.

(D'origen incert).

1. m. Lloc poblat d’arbres i mates.

2. m. Abundància desordenada d’alguna cosa, confusió, qüestió intricada.

Ampliant el concepte, pot dir-se que "bosc és tota aquella superfície de terra on es troben creixent associacions vegetals, predominant arbres de diferents mides que han estat explotats o no, capaços de produir fusta o altres productes; influeixen en el clima i en el règim hidrològic i a més brinden protecció a la vida silvestre".

"Un bosc (de la paraula germànica busch: arbust i per extensió, muntanya d’arbres) és una àrea amb una alta densitat d’arbres".

"Comunitats de plantes que cobreixen grans àrees del globus terraqüi i funcionen com a hàbitats animals, moduladors de fluxos hidrològics i conservadors del sòl, constituint un dels aspectes més importants de la biosfera de la Terra".

Els boscos poden classificar-se de diferents maneres i en diferents graus d'especificació. Una manera és determinar l’ecosistema en què existeixen junt amb la longevitat de les fulles de la majoria dels arbres (siguin de fulles perennes o caduques). Una altra és la classificació que s’estableix per la composició predominant dels boscos, de tipus de fulla ampla, coníferes (pins), o ambdós donant peu a:

  • Els boscos boreals: ocupen la zona subàrtica i són, en general, d’arbres amb fulles perennes (coníferes).
  • Els boscos de les zones temperades: en ells es troben boscos caducifolis de fulla ampla i boscos perennifolis conífers. A les zones temperades càlides hi ha arbres perennifolis de fulles amples, com el bosc mediterrani i la laurisilva (bosc de llorer).
  • Els boscos tropicals i subtropicals (o riberencs): inclouen els boscos tropicals i subtropicals humits, els boscos tropicals i subtropicals secs i els boscos tropicals i subtropicals de coníferes.

Durant aquest any 2011 prendran protagonisme al nostre portal web diferents espècies d'arbres a les quals volem prestar especial atenció des de Fraternidad Muprespa per la seva proximitat geogràfica, la seva singularitat o la seva representativitat, classificades pel tipus de bosc a què pertanyen i incloent la seva nomenclatura binomial i la zona geogràfica en la qual es troben.

En aquest període, de gener a abril del 2011, ens centrarem en els boscos boreals.


LLISTA (BOSCOS TEMPERATS)
Mapa de la zona dels boscos temperats

Els boscos temperats són típics en una àmplia zona del nord i centre del continent europeu, a l'oest de Rússia i la regió oriental d'Àsia (en especial, Xina i Japó), i a Amèrica del Nord. A l'hemisferi sud només està representat en estretes franges del sud d'Amèrica, Nova Zelanda i Austràlia. També es troben de manera marginal a les zones baixes de les regions muntanyoses de latituds càlides.

Els boscos temperats es divideixen en dos grups: boscos de coníferes i boscos caducifolis Les espècies que conformen el bosc de coníferes són pins, avets, xiprers i bedolls. D'altra banda, els boscos caducifolis estan formats per roures, castanyers, til·lers, aurons, oms, avellaners, cirerers o faigs.

Un bosc de coníferes, o bosc fred, és una àrea boscosa constituïda per coníferes i associada amb climes freds. Hi abunden arbres molt alts, com pins i avets, que es cobreixen de neu durant l'època hivernal. Els boscos de coníferes són una font molt important de fusta i cel·lulosa, i la seva fauna inclou espècies amb gruixut pelatge que els permet suportar les baixes temperatures, com ara óssos, llops i erminis.

Als boscos caducifolis les fulles amples i primes de les angiospermes arbòries creixen ràpidament, intercepten eficientment els fotons i proveeixen uns òrgans fotosintetitzadors efectius durant els estius càlids i humits d'aquesta zona. Això no obstant, serien perjudicials durant la letargia hivernal dels arbres, permetent la pèrdua d'aigua i el possible dany pel fred mentre no estan fotosintetitzant; per tant, els arbres es desprenen d'elles en aquell moment

2011 Any Internacional dels Boscos

Clima i sòl

El clima a les zones temperades és molt variable, amb les quatre estacions de l'any ben marcades i alternança de pluges, períodes secs, tempestes, etc. Les precipitacions es distribueixen durant tot l'any i varien entre 500 i 1000 mm l'any. La neu és comuna a la part nord de la zona però disminueix molt a l'extrem sud.

La densa coberta vegetal i estius càlids i humits permet el desenvolupament màxim de materials orgànics que formen una capa d'humus ben desenvolupada, generalment en sòls llimosos. La superfície del sòl és marró fosc i lleugerament àcida, amb més capes vermelloses sota resultants de l'acumulació d'òxids de ferro. Aquest és un sòl ric i fèrtil.

2011 Any Internacional dels Boscos

Fauna

La fauna és rica i variada: aus, rosegadors, cérvols, senglars i óssos, entre d'altres, a l'hemisferi nord, i espècies en general menors que ocupen nínxols ecològics equivalents, al sud. Els herbívors consumeixen herbes, fruites i baies, serveixen d'aliment als predadors.

Una dada important és que aquesta fauna presenta molts tipus d'adaptacions estacionals. Una alta proporció de les aus i molts ratpenats migren cap al sud durant l'hivern, mentre que la resta de ratpenats i alguns altres mamífers hibernen durant aquest període de poc aliment i condicions climàtiques adverses. L'emmagatzematge d'aliments és possible per la facilitat d'emmagatzemar-los per la baixa temperatura, i aquesta adaptació és important per a algunes gralles i esquirols que s'especialitzen en arbres que produeixen molt només en alguns anys com els roures i els faigs. Les cigales, amb uns sorprenents cicles sincronitzats d'emergència que els permet saturar les poblacions de depredadors.


Roure (Quercus robur)

Cedre (Juniperus oxycedrus)

Xiprer (Cupressus sempervirens)

Avet (Abies)

Faig (Fagus sylvatica)

Ginebre (Juniperus communis )

Cirerer (Cerasus)

Pi (Pinus pinea)

Avellaner (Corylus avellana)

Sequoia (Sequoia sempervirens)

Teix (Taxus baccata)

Castanyer (Castanea sativa)

Til·ler (Tilia alba)

Auró (Acer rubrum)

Om (Ulmus glabra)
Portal clàssic
MCSS nº 275 - © Fraternidad-Muprespa 2016