Dia Mundial dels Primers Auxilis: conèixer-los, tan important com compartir-los. La història de Davinia

*Imatges cedides per l'ONG Àfrica Sawabona

No hi ha cobertura. No hi ha carreteres. El centre de salut més proper és a l'altra banda d'un riu, però no un riu qualsevol: del riu Gàmbia, un dels més grans d'Àfrica. Al mig del bosc, hi ha centenars de petites comunitats formades per unes quantes famílies. Amb escassetat de recursos, dificultats i sense accés a serveis bàsics, com ara la sanitat.

Cada any, el Dia Mundial dels Primers Auxilis, que celebrem aquest dissabte, ens recorda una cosa essencial: saber actuar als primers minuts pot marcar la diferència entre viure i morir. Però què fer si ningú no sap com actuar?

Avui posem en valor la història de Davinia Arraez, infermera, formadora, mare, dona compromesa, amant de l´esport d´aventures i companya de la direcció provincial de Fraternidad-Muprespa a Pamplona. Aquest estiu ha viatjat al Senegal i ho ha fet per ensenyar primers auxilis, una vocació que tenia des de petita.

“ Des de sempre em va cridar l'atenció aquest camp i vaig saber molt petita que volia dedicar-me a la sanitat i també que volia cooperar, ajudar qui fos que ho necessités. Abans de començar a estudiar vaig trucar a Metges Sense Fronteres per saber què es necessitava per treballar com a cooperant”, una declaració que deixa palès les seves ganes de treballar com a voluntària i queva poder dur a terme quan finalment va estudiar infermeria.

El seu primer destí va ser Senegal, on va cooperar muntant un hospital per a malalts de malària i altres patologies. Aquesta experiència li va ensenyar que guarir és gairebé tan important com ensenyar a guarir.

“ Vam estar en una zona remota, no havien vist mai un metge. Als deu dies vam acabar totes les medicacions i el material, i em vaig plantejar si era just fer aquest viatge per després deixar la gent exposada sense solució. Per això vaig decidir enfocar-me a impartir formació”. 

I després d'adquirir més quilòmetres i hores d'experiència en diferents cooperacions, a més de fer una aturada personal i convertir-se en mare, aquest estiu va reprendre un dels viatges en què sempre està pensant. Ho va fer amb l'ONG Africa Sawabona, a qui agraïm que hagin compartit amb nosaltres les imatges que il·lustren aquesta notícia.

“ Fer assistència m'encanta, però té més sentit formar perquè puguin fer-ho ells, que són agents de salut i ajudants de llevadora. Poden resoldre algun problema petit a la comunitat, o saber que l'han de derivar perquè és més gran. Són voluntaris, no cobren un duro per exercir aquesta funció, i el pitjor és que no tenen res de material, curen ferides amb aigua, sabó i trossos de drap”, assegura Davinia.

Per ensenyar nocions de reanimació cardiopulmonar, era important fer algunes de les coses que es fan al món occidental, però la dificultat, per exemple, de traslladar un ninot de rcp era enorme, així que a ella se li va acudir crear un low cost amb materials reciclats. Creativitat al servei de la vida.

“ És important que aprenguin a fer les coses fent-les, com aquí perquè si no és gaire difícil. Vaig reunir materials reciclats i per uns 25 euros creu aquest ninot, intentant que les formacions estiguessin adaptades a les seves mancances”.

Des que va tornar a Pamplona, ​​Davinia no deixa de pensar com millorar. Encara que en un entorn molt diferent del de les seves missions internacionals, manté el mateix propòsit: cuidar, acompanyar i seguir formant-se, per exemple, per suturar i cuidar ferides a Fraternidad-Muprespa, on treballa des de fa tres anys i mig. “ De vegades vèiem ferides a la Mútua que havien d'acabar a l'hospital perquè eren molt complicades, i amb l'expert que he fet ara moltes sóc capaç de resoldre-les aquí, a la direcció provincial, i això m'alegra molt”.

Cada formació impartida, cada moment viscut reafirma en persones com Davinia una cosa que molts intueixen però pocs s'atreveixen a comprovar: que el voluntariat transforma qui el rep, però sobretot, qui ho practica.