XERRADA AMB BETLEM SERRA GARCÍA, DIRECTORA DEL DEPARTAMENT DE COMPRES I SERVEIS

12/03/2014

Novetats

Autor

Fraternidad-Muprespa

XERRADA AMB| BETLEM SERRA GARCÍA

Estudis de Geografia i Història i Màster en Direcció de RR.HH., Belén Sierra comença el seu camí laboral el 1990 a l'Institut Nacional d'Indústria, a l'àrea de Selecció i Desenvolupament de la Subdirecció de RR.HH.. Dos anys més tard, el 1992, ingressa a Fraternidad-Muprespa 2002; des d'aquesta data fins al 2006 és nomenada responsable de Selecció i Contractació al Departament de Recursos Humans. El 2007 retorna al Departament de Compres i Serveis per ocupar la direcció, càrrec que ostenta actualment.

Directora del Departament de Compres i Serveis.

F.M.: La mútua, com a entitat que gestiona diners públics, està obligada a realitzar concursos o, segons la quantia, sol·licitar diversos pressupostos per fer compres o adjudicar de serveis. Podries explicar-nos el procés?

B.S.G.: Crec que es podria resumir dient que allò que la llei ens exigeix és que en els nostres processos de contractació garantim els principis de transparència, igualtat de tracte i no discriminació, respecte als possibles proveïdors.

Per això, s'estableixen uns trams en funció de l'import del que vulguem adquirir o del servei que pretenguem contractar, per a cadascun dels quals cal complir uns requisits més o menys complexos, a mesura que avancem de tram.

Aquests requisits són molt variats, des de la publicitat que cal donar a la licitació, els terminis que cal establir per presentar les ofertes per part dels proveïdors fins a la composició de la Mesa de Contractació que ha d'analitzar les ofertes i proposar l'adjudicació de la contractació a l'oferta més avantatjosa.

F.M.: Des d'una òptica global, quin és el requisit que se sol valorar més?

B.S.G.: Sens dubte, l'aspecte econòmic és clau; cal no oblidar que, al moment econòmic tan complicat que estem vivint amb continus recordatoris perquè controlem la despesa, cal afegir que la mateixa Llei de Contractes estableix que l'adjudicació s'ha de fer a l'oferta econòmicament més avantatjosa.

Això no obstant, cal tenir en compte altres criteris, com l'adaptació de les ofertes rebudes a les necessitats reals, la solvència de les empreses que presenten les ofertes, el compromís amb la qualitat, el medi ambient, etc.

F.M.: Actualment es considera molt el medi ambient i el compromís empresarial que han de tenir les empreses. Segons el teu criteri, què és la compra intel·ligent?

B.S.G.: D'entrada, crec que és un concepte que s'ha posat recentment de moda, i que pot significar diverses coses: pot ser aquella que no només ens deixa satisfets a l'hora de fer-la, sinó que perllonga aquesta satisfacció en el temps, o aquella en què hem aconseguit obtenir el millor, al millor preu.

Al meu entendre, la compra intel·ligent és la que aconsegueix un equilibri entre la qualitat i el preu d'un producte o servei, garantint en tot cas que allò comprat correspon, realment, a la necessitat preexistent. Evidentment, en el moment actual és bàsic, igualment, que tot el procés es realitzi amb el màxim respecte al medi ambient, als drets de les persones que hi participen, etc.

F.M.: És probable que el departament que dirigeixes sigui un dels que més pressupost gestioni. Podries indicar-nos on s'inverteix habitualment el gruix de la despesa?

B.S.G.: El percentatge més important del pressupost que gestionem correspondria al capítol 2, despeses corrents, una mena de calaix de sastre que engloba des dels serveis generals (neteja, seguretat, valisa i tot tipus de transport, despeses de correu, etc.) fins al material d'oficina, impremta, passant pel material sanitari, productes farmacèutics i un llarg etcètera.

Això suposaria el 80% del pressupost; el 20% restant es repartiria, pràcticament a parts iguals, entre el capítol 4 (bàsicament despeses de farmacioles) i el 6, que comprèn les inversions gestionades pel Departament, mobiliari i aparells mèdics gairebé íntegrament.

F.M.: Una altra de les funcions que realitza el departament és el control dels serveis que es contracten. Què passa si es detecta que el servei rebut no correspon al compromès?

B.S.G.: Bàsicament, el Departament gestiona (i per tant controla) els serveis generals als Serveis Centrals. La manera d'actuar en aquests casos dependrà molt de si hi ha reiteració o no, del grau d'incompliment, etc. Per simplificar-ho, el més lògic és començar per percebre per escrit a l'empresa contractada, continuar aplicant les penalitzacions previstes al contracte, que solen consistir a descomptar de la factura un import o percentatge prefixat en el contracte i, si se segueix produint l'incompliment, arribar a la resolució del contracte.

F.M.: La gestió de les farmacioles també es realitza des del teu departament, les sol·licituds de renovació i la seva dotació. Els mutualistes fan servir aquest servei?

B.S.G.: La veritat és que sí. Cal tenir en compte que l'obligació que hi hagi una farmaciola de primers auxilis amb tota la dotació corresponent als centres de treball, d'acord amb la llei, és de l'empresari, però correspon a la Mútua, com a part de la seva actuació davant de l'accident de treball, el subministrament; és a dir, que és la Mútua la que n'assumeix el cost, i precisament per això és lògic que els mutualistes facin ús d'aquest servei quan els sigui possible.

Entrevista Belén Sierra