"L'acomiadament va ser una reacció il·legítima a les reclamacions anteriors de l'empleat, vulnerant el seu dret fonamental a la tutela judicial efectiva".

Es resol el recurs d'unificació de doctrina, contra la sentència del TSJ d'Extremadura núm 5464/2023, formulada contra la sentència del Jutjat Social núm. 5 de Badajoz amb l'expedient número 730/2022.

El treballador, Jesús Miguel, prestava serveis com a conductor des del 16 d'agost de 2021.

El 6 de juliol de 2022, Jesús Miguel es va negar a realitzar un servei addicional, argumentant que el seu torn ja havia acabat. L'empresa va haver de mobilitzar un altre vehicle per completar el servei, fet que va generar una incidència que es va formalitzar el 2 d'agost.

El 9 de setembre es va obrir un expedient disciplinari que va concloure amb el seu acomiadament el 27 de setembre de 2022. Tot i que el treballador no va negar els fets, va justificar la seva actuació assenyalant que aquell dia la seva jornada laboral era d'11 hores i 59 minuts, superant en 3 hores la jornada establerta.

Jesús Miguel va denunciar reiteradament a l'empresa errors en la seva nòmina, especialment en el pagament de les hores extraordinàries, i també va comunicar a l'empresa l'incompliment d'altres obligacions relacionades amb la jornada laboral establertes en el Conveni col·lectiu aplicable (II Conveni col·lectiu per al transport de malalts i accidentats en ambulància a la Comunitat Autònoma d'Extremadura). Davant la manca de resolució de les seves reclamacions, va denunciar l'empresa a la Inspecció de Treball, mantenint una comunicació continuada amb l'inspector adscrit, i fins i tot se li va comunicar el seu acomiadament.

Per exemple L'acomiadament va ser declarat improcedent. El treballador va recórrer davant el TSJ d'Extremadura, que va desestimar el recurs, confirmant la sentència del jutjat del Social.

El senyor Jesús Miguel va formalitzar el recurs per a la unificació de doctrina, argumentant la contradicció entre la sentència recorreguda i la dictada per la Sala del Social de la TSJ del País Basc, de 14 de setembre de 2004, recurs 1350/2004.

El tema previst Va consistir a determinar si l'acomiadament s'havia de qualificar de nul de ple dret per vulneració dels seus drets fonamentals, concretament la garantia d'indemnització.

El Tribunal Suprem va declarar nul l'acomiadament en considerar que l'empresa vulnerava el dret fonamental del treballador a la tutela judicial efectiva en la seva vessant de garantia d'indemnització. Aquest principi protegeix el treballador de les represàlies per la realització d'accions judicials o extrajudicials, com la denúncia d'incompliments laborals o la presentació a la Inspecció de Treball. En aquest cas, Jesús Miguel havia denunciat irregularitats en la seva jornada i nòmines, a més de comunicar l'acomiadament a la inspecció. El treballador va aportar proves suficients que l'acomiadament va ser una represàlia, per les seves contínues queixes i les seves queixes a la Inspecció de Treball. L'empresa no va demostrar que l'acomiadament respongués únicament a incompliments contractuals greus.

El fracàs va estimar el recurs interposat pel treballador, va revocar la sentència del tribunal inferior i va declarar la nul·litat de l'acomiadament, en considerar que era una represàlia per l'exercici dels seus drets laborals, vulnerant el seu dret fonamental a la tutela judicial efectiva i a la garantia d'indemnització. Com a conseqüència, es va ordenar la reincorporació immediata del treballador, amb el pagament del salari perdut fins a la seva reincorporació. A més, es va condemnar a l'empresa a indemnitzar el treballador amb 6.000 euros per la vulneració dels seus drets fonamentals, tot reconeixent que l'acomiadament va ser una reacció il·legítima per les reclamacions prèvies del treballador.