Entrevista al DR. Mora a l'IRSST per a la prevenció de l'epicondilitis d'origen laboral
Fraternidad-Muprespa ha participat aquest ju eus en una jornada organitzada pel Institut Regional de Seguretat i Salut en el Treball de Madrid, IRSST, sobre la "Prevenció de l´epicondilitis d´origen laboral".
El doctor José Ignacio Mora, director del Centre de Direcció Mèdica de la Mútua, ha explicat als més de 90 assistents connectats que més un 70% de les lesions laborals són patologies de membres superiors i la importància tant de la seva ràpida detecció com de l'adopció de mesures de prevenció adequades.
L'Epicondilitis o també anomenada “colze de tennista” és una lesió per esforç repetitiu en el moviment de pronació-supinació forçada, en què s'inflamen els tendons dels músculs de la cara externa del colze (els músculs extensors dels dits i el canell, i els supinadors de l'avantbraç) amb un origen.
"És una patologia complicada de diagnosticar, és clínica, requereix que es facin certes maniobres d'exploració i amb una ecografia es pot confirmar. Quan el treballador comença a sentir els primers símptomes ho hauria de traslladar al servei mèdic de prevenció, perquè valori un diagnòstic i determini què és el que cal fer".
L'epicondilitis és un procés que es genera en el temps, comença amb una molèstia que pot acabar en alguna cosa crònica. “El risc està en el caràcter repetitiu dels moviments, no només la càrrega sinó també la quantitat de vegades que es fa aquest gest i el temps que ho estiguem fent a la jornada laboral”.
Alguns dels factors que hi poden influir són l'edat, ja que els tendons van perdent flexibilitat i resistència, i les patologies metabòliques com la diabetis. Cal tenir present que la pràctica esportiva d'esports de raquetes també és un factor desencadenant d'aquest tipus de lesions.
El doctor Mora indica que “el tractament d'aquest tipus de malalties sol ser amb analgèsics i infiltracions i rehabilitació, ja que la cirurgia no és gaire resolutiva”.
Què fer quan ja hi ha la patologia?
L'escalfament previ de les articulacions és fonamental, en aquest cas la part superior, i no només fer-ho de manera aïllada, sinó que cal crear hàbit i interioritzar-lo en el dia a dia dels treballadors.
S'hauran de prendre mesures ergonòmiques i mesures organitzatives, fer certs canvis perquè desaparegui el risc en determinades tasques i combinar-lo també amb les rotacions de torns i els temps de descans, el canvi de tasques repetitives seran de gran ajuda.
