Esteban Maté analitza a Oviedo les claus de l'absentisme i el seu impacte a l'empresa
Fraternidad-Muprespa va estar present dimarts passat en una jornada organitzada per la Cambra de Comerç d'Oviedo en col·laboració amb Labyfis/Afiança. Esteban Mate, subdirector General de Gestió de la Mútua, va participar a la trobada “Una mirada 360º a l'absentisme des de l'òptica empresarial” amb la ponència "La gestió i control de la Incapacitat Temporal per part de la Mútua".
A la seva exposició Mate va oferir una visió integral sobre els factors que expliquen el creixement de l'absentisme i les eines disponibles per reduir-lo. La seva exposició es va articular en tres blocs:factors que influeixen, què fa la mútua y què pot fer l'empresa.
Al plànol socioeconòmic, va mostrar com la prevalença de l'absentisme evoluciona en paral·lel al PIB per càpita, amb un increment sostingut des del 2013. També va destacar l'impacte dels torns de treball, (els nocturns concentren majors taxes), i l'efecte dels temps d'espera sanitaris, superiors als cent dies alguns anys recents, elements ambdós que condicionen la durada de les baixes. L'envelliment poblacional i l'augment de patologies cròniques a partir dels 50 anys completen aquest escenari.
Al àmbit empresarial Les patologies més freqüents inclouen trastorns d'ansietat, amb durades mitjanes de les baixes superiors a 160 dies, alteracions musculoesquelètiques i problemes cervicals. A això se sumen factors organitzatius com la càrrega excessiva, expectatives no complertes o dificultats de conciliació.
Al plànol personal, les revisions clíniques de la mútua reflecteixen que la major incidència en les baixes té l'origen en situacions d'àmbit personal, com ara duels, ruptures sentimentals o problemes familiars.
Mate va detallar el paper de Fraternidad-Muprespa en la gestió de la incapacitat temporal, que es recolza en actes de control i seguiment, exàmens mèdics i propostes d'alta orientades a reduir la durada dels processos, que se situa en una mitjana de 60 dies.
“Nosaltres veiem en consulta el 60% dels treballadors que acaben tenint IT els set dies següents al començament de la baixa i intentem actuar en aquells casos en què tenen una patologia osteomuscular o una patologia mental lleu”, va afirmar.
El bloc final es va centrar a les accions que poden emprendre les organitzacions, des de campanyes de salut dirigides fins a mesures de suport emocional i de flexibilització horària. Pel que fa a l'impacte econòmic de l'absentisme, va assegurar que una empresa de 100 treballadors amb un 5,5% d'absentisme afronta un cost anual de 90.000 euros, i fins a 8 00.000 euros per a una amb 1.000 empleats en plantilla.
La presentació va concloure amb gràfiques que mostren com des de l'any 2012 ha anat progressant el percentatge de convenis que han complementat la contingència comuna, així el percentatge de convenis que han introduït clàusules salarials sobre absentisme.
En la jornada también intervinieron Andrés Menéndez, director general de Staffing de Randstad Espanya, que va analitzar el fort impacte de l'absentisme a nivell nacional i al Principat d'Astúries, aportant exemples de bones pràctiques implantades en empreses per al seu control i reducció;Ignacio Dugnol, responsable d'Assessoria Jurídica de Labyfis-Afianza, que va exposar la perspectiva legal de l'absentisme, aprofundint en els riscos jurídics associats i en les eines per evitar el frau a la IT; i Luis Iglesias, director de l'Àrea d'Absentisme de Quirón Prevención, que va presentar diverses estratègies empresarials per reduir l'impacte de l'absentisme, destacant la necessitat de comptar amb protocols estructurats.
