El SESST 2026 posa el focus a la IA i el benestar digital amb la participació de Fraternidad-Muprespa

General
Autor
Fraternidad-Muprespa

Madrid acull els dies 23, 24 i 25 de juny el Congrés Internacional de Salut Laboral i Prevenció de Riscos, SESST 2026, així com la I Trobada Iberoamericana SESST 2026, organitzats per la Societat Espanyola de Salut i Seguretat en el Treball juntament amb la Societat Castellana de Medicina i Seguretat del treball. 

Sota el lema “Benestar digital: transformant el futur del treball, construint ponts, generant solucions” aquesta cita se centra en com gestionar el risc tecnològic i les eines digitals a l'empresa. 

Fraternidad‑Muprespa ha tingut una participació destacada.Natalia Fernández Laviada, subdirectora General de Prevenció, Qualitat i Comunicació, és membre del comitè organitzador i ha moderat el primer simposi, dedicat al benestar integral i la digitalització a l'empresa. 

Va obrir la sessió agraint a la doctora Benilde Serrano l'impuls i el lideratge en l'organització del congrés i ha posat en valor el paper de les Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social, que duen a terme més de 23 milions d'actes mèdics a l'any i acompanyen les empreses en la millora de la salut laboral, la prevenció i la gestió del benestar digital. 

Durant la taula, en què van participar quatre experts, va guiar el debat plantejant qüestions clau sobre l'impacte de la IA a la salut mental, la pressió per la immediatesa, la normalització de la disponibilitat permanent i els reptes per a les empreses en la construcció d'entorns de treball més humans i sostenibles. 

Carlos Maya, coordinador de la subdirecció General de Prevenció, Qualitat i Comunicació de Fraternidad‑Muprespa, va compartir les conclusions del I Observatori de Benestar Digital i Laboral, impulsat per la Mútua al costat de AUREN i Fundación Personas y Empresas. 

L'estudi va revelar que més de vuit de cada deu treballadors passen més del 75% de la seva jornada davant de dispositius digitals i la pressió per respondre de manera immediata s'ha convertit en una conducta normalitzada en moltes organitzacions. “Estem confonent” va afirmar, “estar connectats amb ser productius. Mai no hem tingut tantes eines per estalviar temps i, tanmateix, mai no hem sentit que tinguem tan poc. La hiperconnectivitat no sempre significa més eficàcia”.

Fraternidad-Muprespa i AUREN ja estan treballant al II Observatori de Benestar Digital Laboral amb la col·laboració de la universitat Camilo José Cela i Javier Cantera. El conseller de AUREN Consultors i Doctor en Psicologia, va advertir sobre l'impacte de la intel·ligència artificial en la salut laboral, subratllant la necessitat d'“humanitzar la IA” per evitar processos dedeskilling, en què les competències professionals s'erosionen. “Hem de treballar molt a la IA per donar-li valor”, va assenyalar, insistint que la tecnologia ha de reforçar el talent humà, no substituir-lo.

Per la seva banda,Miriam Urbà, experta en benestar digital corporatiu i fundadora de Bienconecta va alertar d'un risc emergent: que el temps que la IA estalvia s'estigui emplenant amb una successió de microtasques que incrementen la pressió i generen fatiga mental. “Si l'estalvi de temps l'estem omplint amb més microtasques, es produeix una bretxa entre la velocitat de la màquina i la humana, i serà un dels reptes que haurem d'abordar", va apuntar. Urbà va ser la convidada al Fratertalk 56"Equilibri digital: com viure en un món sempre en línia".

Finalment,Carmen Muñoz, responsable de seguretat i salut a ESIC Business&Marketing School, va centrar la seva intervenció en la gestió de la productivitat i la desconnexió digital. Va recordar que “les solucions han de ser personals i úniques a cada col·lectiu”, i que l'anomenada “cultura de disponibilitat” varia segons la mida, l'activitat i la cultura interna de cada organització, per la qual cosa les mesures s'han d'adaptar a aquesta realitat per ser efectives.

La taula va concloure amb un missatge compartit per tots els participants: la transformació digital només serà sostenible si va acompanyada d'una transformació cultural que situï les persones al centre. 

Què t’ha semblat aquest contingut?