El treballador va actuar d'acord amb les recomanacions mèdiques i no va infringir la bona fe contractual durant la seva baixa mèdica.

Es resol el recurs núm. 3139/24, interposat per una empresa del sector de l'automòbil, contra la sentència del Jutjat Social núm. 1 de Valladolid, de 14 d'octubre de 2024 (ordres 753/2024).

El treballador va ser acomiadat per carta de data 6 de juny de 2024. Es trobava en incapacitat temporal des del 12/06/2023 (IT) per dolor lumbar agut des del juny de 2023. El treballador, amb antiguitat des del 2004 i categoria d'oficial de 3a, també tenia problemes cervicals. L'empresa va contractar detectius per fer un seguiment durant 9 dies.

Durant aquest seguiment, es va documentar fent algunes activitats físiques com caminar, conduir, portar motxilles (una amb una fura), rentar la seva furgoneta amb una rentadora a pressió o anar a un camí per caminar durant 10-15 minuts. Al judici es van proporcionar informes de diversos dies de seguiment, inclòs un enregistrament.

El servei mèdic de l'empresa havia recomanat evitar l'aixecament de peces pesades i les postures forçades. L'empresa considerava incompatibles amb la seva situació de baixa les activitats que realitzava diàriament i va justificar un acomiadament disciplinari per vulneració de la bona fe contractual (art. 54.2.d ET).

El treballador va impugnar l'acomiadament, i el Jutjat Social número 1 de Valladolid va declarar l'acomiadament improcedent., condemnant Renault a escollir entre la reincorporació o el pagament d'una indemnització de 61.632,55 €, amb el pagament dels sous de tramitació si optava per la reincorporació.

L'empresa va presentar un recurs davant el TSJ de Castella i Lleó, plantejant dos motius principals:

• Revisió dels fets: la seva reclamació es basava en un informe policial, va sol·licitar modificar el novè fet provat per eliminar una frase (“assegut en una cadira portàtil”) i afegir-ne una altra referida a la professió habitual del treballador.
• Incompliment normatiu: s'afirma una incorrecta interpretació de l'art. 54.2.d ET, i va sostenir que les activitats desenvolupades per la demandant en una situació informàtica eren incompatibles amb la suposada lesió i suficients per justificar l'acomiadament per incompliment contractual greu. També va citar les disposicions del conveni col·lectiu aplicable.

El TSJ rebutja totalment el recurs de l'empresa pels motius següents:

La Sala recorda que, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Suprem, Els informes dels detectius privats, encara que es presentin per escrit, no constitueixen una prova documental apta per modificar fets provats en un recurs. Es consideren proves testimonials inadequades, i per tenir plens efectes han de ser ratificades en tribunal pels seus autors.. Com que això no es produeix, la modificació de fet sol·licitada no pot prosperar.

Pel que fa al fons de la qüestió, El Jutjat analitza si les activitats del treballador durant la seva informàtica són incompatibles amb el seu procés de recuperació o si van evidenciar la capacitat de poder treballar.. No obstant això, assenyala que les activitats observades (caminar, conduir, portar motxilles lleugeres, rentar un vehicle) no són incompatibles amb el seu diagnòstic ni amb el tractament recomanat (que incloïa exercicis com el ioga, pilates, caminar).

No s'ha comprovat que aquests actes perjudiquen o retardin la recuperació, ni que representin una simulació de malaltia.. L'actor encara estava sotmès a tractament mèdic i sota control de fisioteràpia, en el qual se li aconsellava caminar, evitar postures prolongades i realitzar exercicis lumbars. El treballador va actuar de bona fe.

El TSJ de Castella i Lleó aplica la teoria gradualista. L'acomiadament disciplinari per vulneració de la bona fe només és possible si les activitats realitzades en IT revelen l'aptitud per treballar o retardar la curació. Atès que no es donen aquestes circumstàncies, ratifica la declaració d'inadmissió de l'acomiadament. És possible un recurs per a la unificació de la doctrina.