18 de març. Dia Mundial del Treball Social. Daniel i Mar, units per un accident laboral
Qui es dedica al Treball Social ho fa coneixent-ne el poder per canviar vides, enfrontant el dolor aliè i aportant força per servir de suport en els moments més difícils. Cada tercer dimarts de març el calendari posa en valor la importància d‟aquests professionals i també les històries d‟aquella gent perceptora de les ajudes que gestionen. És el cas de Mar i Daniel, units per un accident laboral i per la vocació de servei.
"L'accident va tenir lloc a Barcelona. Fèiem unes parets en una nau i per una biga que no ens vam adonar que estava solta, vaig trepitjar malament i vaig caure. No recordo la caiguda, només recordo estar a terra i que no sentia les cames". El 2019 Daniel Paredes tenia 36 anys, esposa, tres fills molt petits i un passat com a immigrant que va arribar a Espanya de forma irregular.
“A l'Hospital de la Vall d'Hebron em van fixar la columna amb unes barres de titani, però els metges ja li van dir a la meva dona que no tornaria a caminar”. Poc després va ser traslladat a l'Hospital Nacional de Paraplègics de Toledo, on va començar l'adaptació a la nova vida. Moure's seria una cosa diferent del que havia conegut i hauria de comptar amb recursos nous.
“Vaig aprendre a moure'm del llit a la cadira, a fer fisioteràpia per al tronc… Jo volia independència i pensava que si altres poden, jo havia de poder”, es repetia.
"El cas de Daniel em va arribar a través de la direcció Provincial d'Alacant, província a què pertanyia la seva empresa, només produir-se l'accident laboral", explica Mar Bernat, treballadora social de Fraternidad-Muprespa amb llarga experiència.
"Quan el van ingressar a Toledo vaig establir contacte amb la seva dona per conèixer les necessitats de la família. A partir d'aquí tot el contacte el vaig tenir sempre amb Daniel. Amb el treballador social de l'Hospital coordinava les necessitats ortoprotèsiques, planificava la seva alta hospitalària i com seguiria duent a terme tota l'autonomia apresa a Toledo".
Mar Bernat sap molt bé quant necessiten les famílies aquests ajuts en forma de prestacions especials que cobreixen les necessitats dels que, després d'un accident laboral, afronten un canvi de vida radical.
Aquestes prestacions van cobrir els viatges de la seva dona per visitar-lo als hospitals, un recurs d'allotjament proper, l'adaptació de l'habitatge davant la dificultat de trobar-ne una completament adaptada a les noves necessitats, per exemple, un bany adaptat, formació per a la seva dona com a cuidadora de persones amb gran invalidesa, adaptació d'un vehicle…
"Les treballadores socials ens encarreguem de 'sanar' la part social de la malaltia. Un accident laboral impacta a tots els nivells: produeix discapacitat, potser impossibilitat de tornar a treballar, disminueixen els ingressos, augmenten les despeses, hi ha un canvi de rols a la família... Tot això és el que anomenem 'la mirada social", explica Mar.
El capítol següent de la vida de Daniel s'ha escrit amb esforç, tenacitat i nous aprenentatges. “Em van aconsellar que em focalitzés a l'esport”, explica. I dit i fet. Apropant-se a diferents disciplines de l'esport adaptat va acabar recalant en un club de paratriatló i ha estat campió autonòmic. I el seu aprenentatge el trasllada a la família: fa poc ha ensenyat personalment els seus fills a anar amb bicicleta.
Daniel trasllada a Mar un missatge d'agraïment "per l'ajuda prestada quan més ho necessitàvem". I li dóna l'enhorabona per la feina que fa.
Mar posa en valor que per ser treballadora social "t'ha d'agradar cuidar la gent, com el lema de la nostra Mútua. Tenir cura ens fa millors professionals i millors persones", assegura. I finalitza amb una declaració d'intencions sobre la importància d'aquest dia: “Crec que és important que es reconegui la nostra feina i es posi en valor perquè hi ha un gran desconeixement sobre el que fem”.
La història de Daniel i Mar, de Mar i de Daniel, no s'acaba aquí. Properament continuarà.
