22 de febrer: Dia europeu de la Igualtat Salarial
La igualtat salarial encara no és una realitat a la nostra societat i per això es reivindica a través d'una jornada com la d'avui, 22 de febrer, dia per posar el focus en una de les desigualtats més injustes, entre homes i dones, i que a més ho és des del naixement del capitalisme, ja que la perpetuació dels rols de gènere es tradueix que les dones parteixen d'una situació pitjor.
El Ministeri d'Igualtat celebra entre el 22 i el 28 de febrer la Setmana de la Igualtat Retributiva durant la qual es realitzaran diverses accions encaminades a donar a conèixer el funcionament d'importants eines, com ara el registre retributiu i la valoració de llocs de treball.
A Fraternidad-Muprespa les mesures referides a la igualtat retributiva es recullen al IV Pla d'Igualtat que estarà en vigor fins al 2025, en què s'inclouen un total de 71 accions distribuïdes en diferents eixos d'actuació, com ara la cultura organitzacional i el compromís amb la igualtat, l'accés a l'ocupació, la formació, el desenvolupament i la promoció professional o la salut laboral amb perspectiva de gènere.
La realitat presenta un escenari social on no només hi ha diferències quan s'ha accedit al mercat laboral, sinó des d'abans d'aquell moment. I és que si la dona és qui, històricament assumeix les tasques de cura, la trajectòria laboral queda desdibuixada, no només al terreny econòmic, també al de la promoció o la formació. Retribuir de forma desigual el treball d'igual valor realitzat per un home i per una dona ha tingut a la pandèmia un brou de cultiu perfecte ja que ha suposat una important minva a nivell mundial en la qualitat dels treballs i les condicions en què es desenvolupen. És una realitat que no escapa a ningú que la pandèmia ha posat en perill no només els sistemes sanitaris, sinó també la capacitat de vigilància al més alt nivell perquè no es donessin aquestes situacions.
Per això les dones s'han beneficiat més de canvis normatius com la progressiva pujada del Salari Mínim Interprofessional, perquè eren les que partien amb pitjors condicions, sous més baixos, més temporalitat, més estacionalitat i més contractes de mitja jornada.
