Avui entrevistem... Miriam Almazán i Daniel Blas, d'AFIRIS (Saragossa)

Avui entrevistem Miriam Almazán i Daniel Blas, de l'assessoria AFIRIS de Saragossa.

La Miriam és la directora d'AFIRIS. Economista i assessora fiscal, és consultora homologada per la Fundació Emprendre a Aragó i experta Universitària en assessorament a emprenedors, amb àmplia experiència docent i mentora en programes d'emprenedoria. Per la seva banda Daniel és el responsable del departament laboral d'AFIRIS. Graduat social, assessor i consultor laboral, també és consultor homologat per la Fundació Emprendre a Aragó i predica amb l'exemple, sent cofundador d'Ohmywork!

Durant aquesta crisi sanitària i econòmica Quin ha estat el repte més gran al que us heu enfrontat al vostre despatx?

Daniel Blas: Com a responsable de l‟àrea laboral el gran repte que hem tingut ha estat salvaguardar l‟equilibri entre la supervivència empresarial il‟ocupació. 

Ens hem sentit com a personal d'una sala d'urgències empresarial on hem hagut d'oferir solucions en temps rècord i amb una voràgine legislativa com a eina curativa.

Miriam Almazán: La nostra feina consisteix a donar solucions àgils que proporcionin seguretat a la nostra clientela. En una situació de màxima incertesa i de canviants normes aquest ha estat el repte. Havíem de respondre qüestions tan rellevants com si un negoci podia obrir l'endemà o no, amb tot allò que comporta. Amb l'administració tancada i sense resposta hem estat el suport de persones emprenedores i empresàries. Els professionals que ens dediquem a l'assessorament d'empreses hem viscut moments complicats i encara que no afecti la facturació del despatx, sí que passa factura emocional.

Heu estat una part fonamental a l'inici de la pandèmia per la gran quantitat de prestacions que heu hagut de gestionar. Com vau afrontar digitalment aquest augment del volum de treball, que a més no era presencial? 

DB:En el nostre cas, hem estat sempre una empresa amb clar enfocament tecnològic, no en va hem tingut algun projecte tecnològic intern en desenvolupament, i això ens va permetre funcionar a la perfecció a distància. Ja utilitzàvem abans de la pandèmia eines de productivitat i teletreball, de manera que el confinament no va suposar un canvi cultural en el nostre cas. Ens va costar més esforç interioritzar que l'administració no estava preparada per assumir el gran desafiament i vam haver de bregar amb alguns impediments per part de tercers que no ens permetien avançar en aquesta tasca de salvaguarda empresarial.

MA: Pel nostre perfil innovador, les eines digitals ja les teníem, però la digitalització no és només qüestió de ferramentes, també de processos i de persones, i això ha estat un repte per a empreses i per a la pròpia Administració.

Quins van ser i són els principals efectes econòmics de la pandèmia sobre els vostres clients? Què hauria passat amb les vostres empreses si no s'haguessin aprovat els ERTES per força major?

DB: El perfil d'empreses que assessorem és molt variat i per tant ens hem trobat amb organitzacions de perfil tecnològic que han crescut durant la pandèmia, mentre que altres empreses del sector serveis o cultural han patit molt per mantenir-ne la viabilitat i els efectes de les quals continuen avui perllongant-se en el temps.  Si no s'haguessin aprovat els ERTES de força major, moltes empreses s'haguessin hagut de declarar en concurs, fallida o suspensió de pagaments i moltes persones treballadores haguessin quedat desprotegides i havent d'acudir al FOGASA.

Tot i la inseguretat jurídica, una certa improvisació legislativa i manca d'empara institucional, es pot dir que els mecanismes de flexibilitat interna han mantingut el teixit empresarial i l'ocupació.

MA: Considero que els ERTES han estat un mecanisme flexible per afrontar un tancament sobrevingut, hi ha empreses que no haurien pogut sostenir financerament aquest període sense ingressos.

Les ajudes que s'han atorgat tant a nivell nacional com a local als diferents sectors han arribat a temps? I els ajuts provinents de la Unió Europea?

DB: La sensació és que ha primat el mecanisme de seguretat i control davant d'un possible frau que la rapidesa i la immediatesa d'una línia de liquiditat i ajuda directa a les empreses afectades. A més, la delegació a les comunitats autònomes i la manca d'agilitat per a una cosa que hauria de ser més immediata ha deixat el pòsit que arriben tard i deshora. Pel que fa a les ajudes europees la sensació és que arribaran molts diners i fons però que els requisits, mecanismes de sol·licitud i complexitat en el procés poden fer desistir moltes empreses petites i mitjanes.

I no oblidem que al nostre país el perfil de micropimes o pimes és el que més prolifera. No obstant això, és una oportunitat que nohauríem de desaprofitar.

MA: Des de molts sectors els fons europeus s'esperen com un mecanisme de salvació. Vull tenir confiança que les estratègies previstes i el suport econòmic es tradueixin en l'impuls que necessita Espanya, modernitzant tant el sector empresarial com l'Administració Pública i que els fons realment arribin al teixit empresarial, però de moment les convocatòries triguen a arribar, i els projectes subvencionables necessiten un temps suficient per ser planificats i executats. No es tracta només que hi hagi diners disponibles, sinó que arribi a les empreses i financi projectes d'impacte.

Com valores l'impacte de la crisi generada pel COVID a la teva província sobre empreses i autònoms?

DB: A la nostra província i comunitat autònoma, en no ser tan dependent del sector turístic com en altres comunitats autònomes i tenir un teixit industrial, logístic i agroalimentari més gran s'ha pogut mantenir millor l'activitat que en altres llocs. Tot i això, moltes persones autònomes del sector serveis o cultural han patit moltíssim en matèria econòmica però també a nivell emocional, de salut i d'incertesa.

MA: Com diu el meu company, la factura de la crisi no només és econòmica, la incertesa i inseguretat generalitzada ha fet efecte en les persones que lideren els negocis. 

La nova Llei de Creació i Creixement Empresarial contempla la simplificació dels tràmits per constituir una empresa Com creus que afectarà el teixit productiu empresarial local?

DB: Tot allò que sigui afavorir la creació d'empreses o les iniciatives emprenedores benvingut sigui. Crec que no només caldria centrar-se en la simplificació de tràmits inicials en la constitució sinó també cal afavorir el creixement de les empreses amb seguretat jurídica i unitat de mercat intern.

Som un país que necessita empreses més grans i fortes que donin feina de qualitat i que siguin socialment responsables amb les persones i l'entorn. El repte és que es creixi amb salut tal com ens ha demostrat la pandèmia.

MA:  En la meva humil opinió professional, el text de l'avantprojecte és molt curt. Una de les mesures estrella és que el tipus impositiu de societats per a les empreses considerades noves serà del 15% en el primer període que obtinguin base positiva i en els 3 següents (actualment és en el primer i en el següent). Cal tenir en compte que mentre l'empresa no té beneficis no paga impost de societats. És més, podeu desar els resultats negatius generats per compensar-los amb els beneficis futurs (bases imposables negatives). Una startup aconseguirà benefici quan aconsegueixi ser rendible, i aquest és precisament el repte, poder créixer i evolucionar de manera sostenible abans que el capital amb què compta s'acabi. Al meu entendre, l'ajuda és necessària en un moment anterior que els beneficis apareguin al compte de resultats, una ajuda a la “vall de la mort”.

Considero que la simplicitat i l'agilitat en els tràmits de creació d'empresa pot millorar, però és més necessari afavorir la consolidació i el creixement empresarial.

Tenint en compte la importància del contacte directe amb els clients al teu sector, consideres viable la implantació del teletreball?Potser mitjançant una fórmula híbrida?

DB: Des del meu punt de vista com a assessor laboral considero el teletreball com una oportunitat històrica. Però com tot canvi (que a més moltes vegades ha estat sobrevingut) el gran repte és equilibrar i aprendre. El teletreball al 100% té el costat positiu de millor autoorganització, evitar temps de desplaçament o equilibrar la vida personal i professional però també el seu costat negatiu com la manca de contacte personal i humà. Sóc molt partidari dels equilibris i al teletreball no n'és una excepció: la millor fórmula per tant és establir mecanismes híbrids que satisfacin les necessitats de les persones i de les empreses.

 MA: Encara que el teletreball ja existia, la pandèmia ha obert la mirada d'empreses, persones treballadores, clientela… fins i tot de l'Administració pública. Això obre un món de possibilitats (noves formes de comunicació, canvis de residència, etc.) i aprofitar les oportunitats és a les nostres mans. Els mecanismes híbrids considero que funcionen bé però encara queda molt de camí per recórrer. Manca avançar en digitalització empresarial i encara continua existint cultura presentista en moltes organitzacions. La implantació del teletreball també obre nous reptes empresarials, necessitem desconnexió digital i connexió humana.

Per acabar, la pandèmia ha posat en valor la prevenció de riscos laborals, creus que les empreses ho perceben així també? Què és el que més valores del servei rebut per Fraternidad-Muprespa com a conseqüència d'una contingència professional i/o comú?

DB: Al meu entendre personal hem viscut una tragèdia mundial que ha deixat i deixarà seqüeles en moltes persones. Les empreses no poden ser alienes a l'estat de salut i benestar emocional de les persones que integren les seves organitzacions, ja que s'ha demostrat que són el seu bé més preuat. Aquelles que pensin només en l'automatització i la transformació digital fracassaran, mentre que aquelles que busquin un equilibri es veuran enfortides.

El que més valoro de Fraternidad-Muprespa en aquest sentit, és un compromís amb l'educació en aquests valors de cultura preventiva i benestar, no només des d'un punt de vista de millorar la productivitat sinó també de fer un món més sostenible i saludable.

MA: És fonamental generar cultura de prevenció i benestar laboral i s'agraeix la tasca que en aquest sentit feu des de Fraternidad-Muprespa, ajudant tant empreses com persones treballadores.