ENTREVISTA A VALERIANO GÓMEZ, MINISTRE DE TREBALL I IMMIGRACIÓ
ENTREVISTA| VALERIÀ GÓMEZ
El ministre de Treball i Immigració, Valeriano Gómez (Rierol de l'Ojanco, Jaén, 1957), ha tingut l'amabilitat de concedir a Fraternidad-Muprespa una entrevista en què hem tingut l'oportunitat de tractar amb ell els assumptes que més inquieten i interessen al nostre sector.
Hem analitzat temes com les noves tecnologies i els beneficis que poden aportar al ciutadà, la possibilitat d'elaborar un “llibre blanc” sobre les M.A.T.E.P.S.S en què participin tots els agents implicats en la seva missió o la necessitat d'identificar clarament els conceptes d'absentisme i baixes per contingències comunes.
Ministre de Treball i Immigració
Madrid, octubre del 2011.
Fraternidad-Muprespa (F-M). Som conscients de l'enorme esforç que ha fet l'Administració General de l'Estat, i concretament la Seguretat Social, per atendre el ciutadà a través de les noves tecnologies, i donar compliment a la Llei 11/2007 d'accés electrònic dels ciutadans. Destaquem l'èxit del portal redtreball del Servei Públic d'Ocupació Estatal, que permet la sol·licitud i la concessió automàtica de prestacions. Tot i això, no ha aconseguit l'objectiu de convertir-se en un “portal d'ocupació” com era la seva pretensió, ni concitar l'interès d'ocupadors i demandants d'ocupació.El Ministeri es proposa treballar en aquesta línia, per oferir un servei de qualitat de recerca de feina a través d'Internet a empreses i demandants?
VALERIÀ GÓMEZ (V.G.). Des del Ministeri, volem que Internet sigui una via que faciliti als treballadors i empresaris totes les gestions que hagin de fer en el nostre àmbit d'actuació i, fonamentalment, que pugui constituir una via per conèixer i trobar ofertes de feina a través dels serveis públics d'ocupació. En aquest sentit, hem avançat molt pel que fa a la tramitació de prestacions per desocupació on line, així com en l'atenció a les mateixes oficines en el reconeixement de prestacions gràcies a la posada en marxa del servei de Cita Prèvia per Internet, que ha evitat a les persones aturades esperes innecessàries, aguantar cues, a més de millorar l'ambient de treball per als mateixos.
D'altra banda, dins de l'Estratègia Espanyola d'Ocupació 2012-2014, volem donar un impuls a tot allò relatiu a la recerca de feina a través de la xarxa i, per tant, apostar per estendre l'ús de l'Administració electrònica al Sistema Nacional d'Ocupació.
Això implica proporcionar accessibilitat digital a les persones i les empreses usuàries dels serveis d'ocupació perquè puguin accedir tant a la realització de tràmits com a la prestació dels serveis. Això comportarà la creació d'un espai web compartit per tots els membres del Sistema Nacional d'Ocupació per procurar via Internet informació i orientació professional, informació sobre demanda d'ocupació, recursos per a la recerca de feina o de serveis i l'oferta de formació, així com ofertes d'ocupació.
F-M. Un dels serveis electrònics amb més demanda és del simulador del càlcul de pensions, sota diferents escenaris. Però és un programa que no utilitza tota la potència de les bases de dades de la Seguretat Social, incloent-hi la vida laboral, que està informatitzada.Per què no es desenvolupa aquest servei, d'interès altíssim per als ciutadans?
V.G. A través de la pàgina web de la Seguretat Social qualsevol ciutadà pot descarregar gratuïtament al vostre ordinador personal un programa que permet realitzar un autocàlcul de la pensió de jubilació. L'aplicació és de fàcil maneig i no necessita certificat digital, funciona i respon per raó de la informació que el mateix ciutadà introdueix. L'objectiu és facilitar al ciutadà una alternativa que permeti simular qualsevol hipòtesi sobre la seva futura pensió de jubilació de la Seguretat Social.
Des de fa anys, la Seguretat Social utilitza tota la potència de les bases de dades corporatives mitjançant l'automatització de la gestió de les prestacions facilita que en un període mitjà de set dies es tramiti i resolgui una pensió de jubilació. A més, permet que amb caràcter merament informatiu es pugui anticipar als treballadors que ho sol·licitin -normalment quan està pròxima la seva edat de jubilació- l'import aproximat de la seva pensió de jubilació, segons la informació obrant a les bases de dades de la Seguretat Social.
Només el 2010 l'Institut Nacional de la Seguretat Social va respondre 174.563 sol·licituds sobre el càlcul estimat de la pensió de jubilació, informació que no pot generar drets ni obligacions en matèria de Seguretat Social. Aquest volum dinformació representa un 67,49% sobre el total de pensions de jubilació que en aquest exercici va reconèixer la Seguretat Social.
En qualsevol cas, i d'acord amb la disposició addicional vint-i-sisena de la Llei 27/2011, d'1 d'agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social, s'estableix la previsió, mitjançant el desenvolupament reglamentari oportú, de facilitar una informació anticipada als treballadors sobre el seu futur dret a la pensió de jubilació a partir de l'edat i amb la edat.
"És interessant estimular actuacions amb les comunitats autònomes mitjançant participació en beneficis"
F-M. La despesa pública sanitària gestionada per les comunitats autònomes és objecte de creixent preocupació. D'altra banda, i des del Sistema de Seguretat Social, es constata la possibilitat d'una reducció important de la despesa en incapacitat temporal per contingència comuna. Encara que s'han fet passos, mitjançant convenis, per incentivar la millora de gestió i resultats per part de les comunitats autònomes,Tindria sentit plantejar-se una “participació en beneficis” en aquest tema?
V.G. Aquesta idea de compartir beneficis és la que subjau en la signatura de convenis amb les comunitats autònomes per al control de la Incapacitat Temporal, així com en una altra sèrie de propostes -amb la corresponent previsió legal- tendents que les Mútues d'Accidents de Treball puguin col·laborar amb els Serveis de Salut en aquelles especialitats en què les Mútues són més eficients, i tenen recursos ociosos.
Això és una ajuda per millorar la qualitat assistencial i també per escurçar els processos, cosa que pot suposar un estalvi important en la despesa de Seguretat Social per prestacions d'IT. En conseqüència crec que és intel·ligent estimular aquestes actuacions mitjançant aquesta “participació en beneficis”.
F-M. En el passat exercici el Reial decret 204/2010 va implantar un sistema d'incentiu (“bonus”) per reducció de la sinistralitat, basat en les previsions de l'a. 73 de la Llei General de Seguretat Social segons el text vigent des de gener de 2008.S'ha d'entendre la implantació d'aquest incentiu com una renúncia definitiva a la implantació del sistema de bonificacions i recàrrecs dels epígrafs previst des de l'entrada en vigor de la Llei el 1994 a la Llei, i mai aplicat ni eliminat?
V.G. El Consell d'Estat, en el seu informe al projecte d'aquest decret, va entendre que els incentius que s'hi regulen constitueixen, precisament, una manera de fer la reducció de cotitzacions a què fa referència la pregunta. Igualment, plantejava no oblidar la possibilitat de contemplar en un futur els recàrrecs. Tot i que en aquest moment no es considerava oportú, cal tenir en compte que el sistema ja té instruments de penalització mitjançant el recàrrec de prestacions, lactuació de la Inspecció de Treball i dels tribunals. En tot cas, es va atendre el suggeriment del Consell d'Estat deixant-ne constància en el mateix preàmbul del decret.
"Pot ser una bona idea elaborar una mena de llibre blanc sobre les M.A.T.E.P.S.S. amb l'aportacions de totes les parts implicades"
F-M. Les MATEPSS, entitats que formen part del sistema de previsió social d'Espanya, donen cobertura en contingències professionals a més del 95% dels treballadors per compte d'altri, gestionen la prestació per contingències comunes de més del 60%, així com una part important dels autònoms a les dues contingències. També gestionen les prestacions per risc d'embaràs i lactància i recentment el cessament d'activitat dels autònoms i la malaltia greu dels fills. Hi ha opinions diferents i fins i tot trobades entre la CEOE, els sindicats i la pròpia Administració sobre el període mínim d'associació de les empreses, la constitució de les reserves, l'abast de la gestió en matèria d'absentisme, la participació dels sindicats a la gestió, etc.Pot haver arribat el moment d'elaborar una mena de “llibre blanc” sobre les MATEPSS que rebi aportacions de les parts implicades oferint un model vàlid per a tothom?V.G. Crec que pot ser una bona idea i, en tot cas, serà útil per als treballs de reforma del marc normatiu de les mútues, prevista a la disposició addicional 14a de la recent Llei 27/2011, d'1 d'agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social. El termini concedit al Govern, amb la participació dels agents socials, per complir aquest objectiu és d'un any el que, sens dubte, requereix anar preparant la tasca.
F-M. El 60% de les empreses tenen cobertes les contingències comunes a través de les MATEMPS, percentatge que suposa el 70% de l'absentisme laboral. Tot i això, el procés per donar l'alta al treballador, que finalitza en la decisió del Servei Públic de Salut, no ofereix gaires eines a les mútues per controlar l'absentisme laboral o el frau.Quins mecanismes veuria oportuns el MTIN per poder millorar en aquest aspecte? S'ha valorat la possibilitat de cedir més competències al sector Mutual per al control i seguiment de les contingències comunes, cosa que podria ajudar a alleugerir els Serveis Públics de Salut?
"No es poden identificar, sense més ni més, les baixes per contingències comunes amb l'absentisme. Hauríem de començar per posar-nos d'acord en els conceptes."
V.G. Per poder resoldre bé un problema convé començar per plantejar-ho correctament. No es poden identificar, sense més ni més, les baixes per contingències comunes amb l'absentisme. Hauríem de començar per posar-nos d'acord en els conceptes, com mesurar-los i comparar-los.
Un cop dit això, és clar que es pot millorar i el Govern ja va presentar alguns documents a la taula de diàleg social amb anàlisi de dades i propostes en diferents direccions perquè no crec en les solucions simples a problemes complexos.
Sempre serà convenient la màxima col·laboració amb els serveis de salut en la direcció dels quals anem avançant. I quant a l'ampliació de competències, caldrà estar al que es decideixi entre el Govern i els interlocutors socials en la futura reforma del marc normatiu de les mútues. Ara bé, això seria molt més senzill si les mútues aconseguissin guanyar-se la confiança dels representants del personal protegit per aquestes.
"No es pot pretendre que el servei de prevenció per a PIMEs sigui un servei gratuït a càrrec de quotes perquè no es tracta d'una prestació de Seguretat Social sinó d'una obligació directa de l'empresari."
F-M. Les MATEPSS han estat pioneres en la prevenció d'accidents laborals i han aportat molt bons resultats en la lluita contra la sinistralitat. Un escenari en què les MATEPSS prestin a les PIME (d'1 a 10 treballadors) el servei de prevenció gratuït amb càrrec a les quotes seria beneficiós.Com de factibles veu el Ministeri la posada en marxa d'aquest tipus d'iniciatives destinades a ajudar econòmicament l'empresa ia millorar-ne la seguretat?
V.G. Aquest Ministeri ha estat especialment sensible responent a les inquietuds d'organitzacions empresarials i sindicals. A proposta de la Secretaria d'Estat de la Seguretat Social es van introduir a l'Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut al Treball 2007-2012 diverses mesures de suport a la petita empresa que ja estan donant els seus fruits; especialment l'assessorament en línia i la tramitació simplificada de la documentació exigida en matèria de prevenció, tot això sobre una plataforma informàtica creada per a aquest fi amb recursos procedents del Fons de Prevenció i Rehabilitació. El mateix nom adoptat “Prevenció 10” fa referència a la mida de les empreses a les quals va dirigit. I sens dubte encara hi ha recorregut en aquesta matèria.
Una altra cosa és que es pretengui una volta enrere quant a la separació de les mútues de les activitats preventives que constitueixen una obligació legal de l'empresari. El camí recorregut en els darrers anys venia imposat pels reiterats requeriments del Tribunal de Comptes i de la Intervenció General de la Seguretat Social.
No es pot pretendre que sigui un servei gratuït amb càrrec a quotes perquè no és una prestació de Seguretat Social sinó una obligació directa de l'empresari. Convé recordar que la mateixa Llei de Prevenció de Riscos Laborals de 1995 que va autoritzar les mútues que actuessin com a servei de prevenció per a les seves empreses associades, mai va dir que fos com a prestació del sistema sinó com un servei de prevenció privat. Precisament d'aquesta barreja publicoprivat va sorgir el problema del trasllat de costos indeguts a la Seguretat Social que es va haver de corregir a partir del 2005. El que va facilitar arribar a aquells excessos va ser la permanència en el temps d'una fórmula que el mateix preàmbul de la Llei de Prevenció va definir com a conjuntural per a permetre la posta.
"La seva Mútua - Qualitat i Servei, 365 dies a l'any"
