La interpretació que el treballador fa del procediment de sol·licitud de vacances a l'empresa no justifica la seva absència.

Es resol el recurs n.

El Sr. Juan Pedro va treballar com a supervisor amb contracte indefinit a jornada completa. En data 30 de desembre de 2023, l'empresa li va comunicar el seu acomiadament disciplinari amb efectes des del mateix dia, al·legant faltes injustificades al seu lloc de treball els dies 6, 9, 25, 26, 27, 28 i 29 de desembre, d'acord amb l'article 40.1 del VI Conveni Laboral del sector de l'Hostaleria.

El treballador tenia programades les vacances del 25 de desembre de 2023 al 7 de gener de 2024, però el 17 de desembre el seu superior li va comunicar a través d'un missatge de WhatsApp que les dies vacances no estaven autoritzades..

El 12 de gener de 2024, després de l'acomiadament del senyor Juan Pedro, el cap d'operacions va comunicar a la plantilla el procediment oficial de sol·licitud de vacances. Aquesta consta de dues fases: primer la sol·licitud a través de la plataforma de l'empresa i, finalment, la seva aprovació després de la seva revisió. Es va aclarir que les sol·licituds no són vàlides fins que no siguin aprovades expressament.

El Jutjat Social va desestimar la demanda en què es sol·licitava la declaració d'inadmissió de l'acomiadament. Davant aquesta frase, El treballador va presentar un recurs, sol·licitant la seva revocació tant per motius de fet com de dret.

En virtut del que disposa la lletra c) de l'article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, el recurrent denuncia la vulneració del que estableixen els articles 54.2 a) i 56 de l'Estatut dels Treballadors, així com l'article 40.1 del Conveni Laboral d'Hostaleria.

En el seu recurs, el treballador reconeix que es va absentar sense justificació de la feina els dies 6 i 9 de desembre de 2023. Tanmateix, sosté que la seva absència des del 25 de desembre de 2023 fins al 7 de gener de 2024 estava justificada., ja que havia planificat les seves vacances a la plataforma de gestió de l'empresa. Admet que el 17 de desembre de 2023 el seu superior li va comunicar que s'havien "retirat" aquestes vacances, però al·lega que no li van oferir cap alternativa per al seu gaudi, malgrat que era l'última setmana de l'any i que encara tenia dies pendents. A més, argumenta que sempre havia fet vacances durant aquest període, encara que aquesta afirmació no es recolza en els fets provats.

També assenyala que, després del seu acomiadament, l'empresa va emetre una circular indicant que tot allò previst anteriorment "no té cap validesa" fins que sigui aprovat. Interpreta que aquesta comunicació reflecteix un canvi en la pràctica empresarial i que, fins aquell moment, les dates previstes en el sistema generaven una presumpció de validesa, i una raonable expectativa de gaudi. A més, sancionar amb acomiadament la conducta del treballador que "Va agafar les vacances que tenia planejades i les van revocar bruscament" És desproporcionat. Qualifica aquesta actuació de mala fe per part de l'empresa, motiu pel qual demana que es declari l'acomiadament improcedent.

El TSJ de Castella i Lleó confirma que les absències del treballador entre el 25 i el 29 de desembre de 2023 van ser injustificades. Tot i que inicialment tenia vacances registrades al sistema, el 17 de desembre se li va comunicar que aquestes no estaven autoritzades. El treballador va reconèixer la seva absència, però va afirmar que les seves absències estaven justificades. Malgrat el seu malestar davant la negativa de l'empresa a concedir-li les vacances, la seva absència a la feina no està justificada. L'Audiència considera que podria haver reclamat altres dates per a les seves vacances.

Finalment, el recurrent destaca la comunicació inclosa en el cinquè fet provat, interpretant que, abans del seu acomiadament, les vacances previstes en el sistema es van gaudir sense necessitat de confirmació. No obstant això, El determinant en aquest cas no és si l'empresa va modificar el seu procediment de gestió de vacances, sinó que es va advertir al treballador que en les dates en qüestió no disposava de temps de vacances autoritzat i, en tot cas, no es va presentar al seu lloc de treball..

Conclou el TSJ de Castella i Lleó que procedeix confirmar els criteris del jutge d'instrucció i desestimar el recurs, atès que no s'han acreditat les presumptes infraccions de fet i de dret. En conseqüència, la sentència del tribunal inferior s'ha de confirmar en la seva totalitat.