El TSJ de Catalunya ratifica la responsabilitat corporativa per accident de treball amb prestacions addicionals
Confirma la sentència del Jutjat del Social i manté el recàrrec del 40% per la manca de mesures preventives adequades en la neteja d'una estació de ferrocarril.
El recurs 3874/2024 interposat per l'empresa contra la sentència del Jutjat del Social núm.
Don Humberto Vaig treballar com a netejadora interí per a una empresa de neteja, prestant serveis en una estació. Només feia uns dies que estava en el seu lloc. El dia de l'accident formava part d'una brigada de tres persones, fent de coordinador el peó més experimentat. Per manca d'escales homologades (només en tenien una), el coordinador va demanar la clau de la sala de seguretat per utilitzar una escala que hi havia. El treballador, actuant sol i rebent instruccions telefòniques del coordinador, va utilitzar aquesta escala per netejar un rellotge de dos metres d'alçada. L'escala va cedir, provocant-li una caiguda, fractures als dos canells i un tall a la cella..
El novembre de 2021, l'empresa va dur a terme a avaluació de riscos (post accident), qualificant de “tolerable” el risc de caiguda a diferents nivells a l'hora de netejar les estacions. En l'annex s'avisava sobre l'ús limitat d'escales manuals, restringint-lo a situacions excepcionals i sota consulta amb el responsable.
L'empresa va desenvolupar a informe d'investigació d'accident, concloent que a escala inadequada i sense suport d'un altre treballador. A més, es va constatar que el treballador no es va adonar que hi havia un desnivell a l'andana. La Inspecció de Treball va confirmar que l'accident es va deure a l'ús d'una escala inadequada, sense mitjans auxiliars ni suport, vulnerant el RD 1215/1997 (article 3 i annex 2, punt 4.2). Va afegir que l'empresa no va prohibir expressament la neteja del rellotge i que el treballador va fer servir les escales de la sala de seguretat per manca d'altres recursos.
El 20 d'octubre de 2020 el treballador va sol·licitar a l'INSS un recàrrec de prestació. El 19 d'agost de 2022, l'INSS va emetre una resolució de declaració de responsabilitat corporativa, imposant un recàrrec del 40% a les prestacions derivades de l'accident, amb efectes a partir del 21 de juliol de 2020.
La Inspecció de Treball va imposar una sanció administrativa de 6.500 euros a l'empresa, confirmat l'11 de març de 2023 després de desestimar el recurs. L'empresa va presentar una demanda el 8 de maig de 2023 contra aquesta resolució.
Com a conseqüència de l'accident laboral, El treballador va quedar inhabilitat temporalment del 21 de juliol de 2020 al 19 de juliol de 2021, data en què es va iniciar l'expedient d'incapacitat permanent, que es va resoldre el març de 2022 amb el reconeixement d'una incapacitat permanent a nivell total.
La sentència del Jutjat del Social va desestimar la demanda empresarial i va confirmar la resolució de l'INSS. L'empresa va recórrer, recurs que va ser impugnat pel treballador, sol·licitant-ne l'acomiadament i la confirmació íntegra de la resolució impugnada.
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en resoldre el recurs, desestima els arguments de l'empresa i confirma plenament la sentència recorreguda. En la seva resolució, el Tribunal ho subratlla l'empresa ha incomplert les obligacions bàsiques en matèria de prevenció de riscos laborals, concretament les relacionades amb l'ús d'equips de treball segurs i adequats per a les tasques assignades, el deure de l'empresari de protegir tal com estableixen la doctrina i l'art. 14 de la Llei PRL. Destaca el manca de mesures de seguretat i higiene en el treball per dur a terme la neteja del rellotge en alçada, així com el manca de supervisió directa i de mesures organitzatives que impedeixin que el treballador actuï sol. A més, el Tribunal rebutja que hi hagués una imprudència temerària per part del treballador sense experiència i formació en la matèria, havent actuat per la manca de recursos aportats per l'empresa. Tota la documentació relacionada amb la formació s'havia signat després de l'accident, sense que se n'hagués acreditat el contingut.
Per tot això, confirma l'origen del recàrrec del 40% de les prestacions, imposant també les despeses del recurs en la vessant empresarial.
