La sentència confirma l'extinció indemnitzada del contracte per condicions laborals abusives, assetjament i sobrecàrrega laboral que van afectar la salut del treballador, imposant també una indemnització per danys morals.

Es resol el recurs 58/2024, interposat contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 2 de Madrid en el procediment ordinari (autos 482/2023).

La demandant, la senyora Enriqueta, treballava en una companyia d'assegurances des del 6 de setembre de 2020, encarregada inicialment de la tramitació de les reclamacions d'una companyia d'assegurances del client. A partir del maig de 2021 va assumir progressivament més responsabilitats, inclosa la gestió completa dels fitxers de recuperació de danys, utilitzant les eines informàtiques pròpies de l'entitat client i contestant trucades telefòniques.

Entre agost i setembre de 2021, l'empresa va anunciar la implementació d'un sistema de sancions per retards de més de 23 segons en atendre les trucades, fet que va augmentar encara més la pressió laboral. A finals de 2022 es gestionaven un total de 4.411 expedients, tot i que l'equip només havia passat de 3 a 5 membres, sent insuficient per fer front a la càrrega de treball.

El març de 2022, la Sra. Enriqueta va rebre una breu formació sobre “compliment penal” i tractament de dades. Posteriorment, el 14 de desembre de 2022 va ser sotmès a una sanció disciplinària que va ser retirada després d'un acord de conciliació.

El 5 de gener de 2023 va iniciar una baixa mèdica per Incapacitat Temporal, després d'haver rebut atenció psiquiàtrica especialitzada des del juliol de 2021. El juny de 2023, un informe psiquiàtric confirmava que el seu estat de salut estava afectat per condicions laborals abusives, assetjament i vulneració de drets fonamentals. El tractament farmacològic es va intensificar el setembre de 2023 a causa dels símptomes d'ansietat, depressió, insomni i por al futur.

La senyora Enriqueta, en l'expedient de reclamació, va sol·licitar l'extinció de la relació laboral d'acord amb l'article 50 de l'Estatut dels treballadors. En aquesta instància es va reconèixer la vulneració del seu dret fonamental a la integritat física i psíquica (article 15 de la Constitució Espanyola). La sentència inicial, aclarida per una ordre posterior, va establir una indemnització de 24.600,71 € per la resolució del contracte i una indemnització addicional de 10.000 € per danys morals.

L'empresa va presentar un recurs, que va ser impugnada pel treballador. La principal qüestió a resoldre Es va centrar a determinar si la treballadora tenia dret a rescindir el seu contracte amb indemnització, amb indemnització addicional per danys per danys per la vulneració del seu dret fonamental a la integritat física per part de l'empresa, assignant-li una càrrega de treball excessiva. L'empresa va al·legar diversos motius en el recurs, entre els quals hi ha irregularitats en la tramitació del cas i en la valoració de les proves.

La sentència del tribunal inferior va concloure que l'empresa comprometia la salut de la treballadora augmentant la càrrega de treball sense augmentar els recursos humans suficients, la qual cosa va afectar el seu benestar físic. A més, la coordinació d'activitats de l'empresa era conscient de la situació i no va fer una avaluació de riscos ni va implementar mesures específiques de gestió de l'estrès, impartint formació per prevenir danys i evitar riscos. Així mateix, ha destacat que la formació en “compliment penal” impartida per l'empresa és insuficient, fet que ha provocat un clar dany a la salut de la senyora Enriqueta.

El TSJ de Madrid, va desestimar les reclamacions de l'empresa, considerant que no hi ha hagut irregularitats en el procés judicial, afirmant que la sentència del tribunal inferior va fer una interpretació i aplicació de la normativa totalment d'acord amb la llei.

El Tribunal va mantenir la interpretació de la instància, el treballador estava sotmès a una situació de risc que suposava una vulneració del dret fonamental a la integritat física de l'art. 15, en una pràctica empresarial que, en aquest cas, l'empresa va incomplir amb el seu deure de protecció de la salut de la treballadora sobrecarregant-la amb una càrrega de treball excessiva, impossible d'assumir, sense aplicar les mesures de prevenció adequades, que constituïen un incompliment injustificat i censurable de la normativa de prevenció de riscos laborals.

A la frase, cita jurisprudència anterior del TSJ de Canàries de 4.6.2018, recurs número 1739/17 en què consta Els riscos psicosocials són contextos laborals amb una alta probabilitat de danyar la salut dels treballadors. Segons l'Agència Europea de Seguretat i Salut en el Treball, aquests riscos inclouen aspectes del disseny i organització del treball que poden causar danys físics, mentals o socials. La sobrecàrrega laboral és un exemple de factor psicosocial i l'estrès és un exemple de risc psicosocial, que pot provocar danys, que és la lesió o malaltia provocada per la no prevenció dels factors causants (malalties físiques o patologies mentals, ansietat, depressió, etc.). etc.).