El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha confirmat l'existència d'una vulneració de drets fonamentals en sotmetre a vigilància injustificada un extreballador que prèviament havia demanat l'empresa per acomiadament.

El recurs 23/2025, interposat per l'empresa demandada contra la sentència dictada pel Jutjat Social núm. 36 de Madrid (autos núm. 986/2024), es resol en procediment de reclamació de drets fonamentals i quantia.

El demandant, que havia exercit durant 16 anys com a director comercial en una empresa de transports va ser acomiadat disciplinàriament el 15 de març de 2024. Després del seu acomiadament, va interposar una demanda d'acomiadament, el judici de la qual encara estava pendent quan va començar a sospitar que l'estaven vigilant.

El 7 d'agost de 2024, l'extreballador va presentar dues denúncies a la Policia Nacional afirmant que el seguia un vehicle sospitós. Segons ell, el 6 d'agost va agafar el seu cotxe per comprovar les seves sospites i, mentre conduïa sense rumb, va confirmar que el seguia un Volkswagen Golf negre. L'endemà, va tornar a veure el mateix cotxe en una altra zona, i aquesta vegada va observar un home a l'interior que sembla que li feia fotografies. Quan s'acostaven, el vehicle va fugir. El 9 d'agost, l'actor va ampliar la seva queixa.

Durant el judici, l'empresa va reconèixer haver contractat una agència de detectius privats. Va al·legar que l'objectiu era fer un seguiment d'un altre ex-empleat que havia marxat voluntàriament el novembre de 2023, per comprovar si va incomplir un acord de no competència. Tanmateix, també va admetre que tenia sospites que el demandant pogués estar col·laborant amb ell en activitats contràries als interessos de l'empresa.

És important tenir en compte que el demandant mai va signar un acord de no competència. L'empresa li va proposar un, però ell no hi va acceptar. Malgrat això, els detectius també el van incloure en les seves tasques de vigilància.

Per tal de justificar el seguiment realitzat pels detectius, l'empresa va aportar diversa documentació al judici.. Entre ells hi havia el contracte de servei signat amb els detectius, que incloïa l'autorització per seguir ambdós antics treballadors. També van presentar fotografies de l'actor fetes a la via pública, en companyia d'un gos, en un bar i amb un menor d'edat. L'empresa va argumentar que hi havia indicis raonables de col·laboració entre ambdós antics treballadors i que el seguiment havia estat proporcionat. Però, El Jutjat Social número 36 de Madrid no va admetre aquests arguments. En la seva sentència, va estimar íntegrament la reclamació presentada per l'antic treballador, declarant que hi ha hagut una vulneració dels drets fonamentals, concretament del seu dret a la intimitat personal. Per aquest motiu, va condemnar l'empresa de transport a pagar una indemnització de 20.000 euros per danys morals.

El tribunal va considerar que el seguiment no tenia legitimitat, ja que es basava únicament en sospites infundades sobre fets aliens a la voluntat del treballador investigat. A més, ha assenyalat que la vigilància va envair els espais personals de l'actor, com ara l'entorn de casa seva, i es va repetir al llarg del temps. Tot això sense complir amb la prova de proporcionalitat que exigeix ​​la jurisprudència. del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans, en particular en el conegut cas Barbulescu.

L'empresa demandada va presentar un recurs, al·legant que la vigilància era proporcional, raonable i negant que fos una represàlia per la demanda d'acomiadament. També ha demanat modificar els fets provats per incloure suposades vinculacions entre els dos antics treballadors, així com concretar les dates i detalls del seguiment. A més, van argumentar que la indemnització concedida era excessiva i no d'acord amb la pràctica judicial habitual.

El Tribunal Superior de Justícia va desestimar el recurs i va confirmar íntegrament la sentència dictada pel Jutjat del Social. En la seva resolució, l'Audiència va concloure que el demandant no tenia cap acord de no competència amb l'empresa i que l'empresa no va justificar la necessitat de vigilància. A més, va qualificar el seguiment d'intrusiu, injustificat, desproporcionat i mancat de base legítima, que supera clarament els límits raonables. El fet que el demandant arribés a sentir por, fins al punt de presentar denúncies policials, va ser interpretat pel TSJ com un indici més de la gravetat de l'actuació del negoci. Pel que fa a la una indemnització de 20.000 euros, va considerar que no era desproporcionat, i fins i tot podria qualificar-se de moderat, tenint en compte les sancions previstes a la normativa laboral (LISOS) per conductes que vulnerin la intimitat dels treballadors.