El Jutjat ratifica la resolució indemnitzada del contracte i augmenta a 20.000 euros la indemnització per vulneració de drets fonamentals, qualificant de greu i persistent la conducta empresarial.

Es resol el recurs número 218/2024 interposat per ambdues parts, en relació a la sentència dictada pel Jutjat del Social número 3 de Màlaga sobre una causa de protecció de drets fonamentals.

El treballador va començar a prestar serveis com a vigilant de seguretat per a l'empresa demandada el 19 de gener de 2018. L'1 d'abril d'aquell mateix any es va transformar el seu contracte en un contracte indefinit, a jornada completa, en la modalitat 130, previst per a la contractació subvencionada de persones amb discapacitat.

El febrer de 2019, el Servei de Medicina del Treball de l'empresa va avaluar la seva salut i la va declarar adequat amb limitacions, recomanant l'ús de mesures de protecció aprovades i l'adopció d'hàbits d'activitat física. Posteriorment, el maig de 2020, es va emetre un nou informe en el qual es declarava novament apta amb limitacions, especificant que no podia aguantar períodes prolongats i havia d'alternar 10 minuts asseguda per cada hora de treball dempeus.

El maig de 2019, la treballadora va presentar una carta a l'empresa informant de les seves limitacions. Fins aleshores havia estat prestant serveis a un client concret, però a partir d'aquella data li van assignar torns de 12 hores de dilluns a divendres en centres sanitaris i hospitals. Quatre mesos després, el setembre de 2019, va comunicar verbalment a l'empresa que el seu estat de salut empitjorava a causa de les extenuants hores de treball.

A partir d'aquell moment, l'empresa va modificar els seus torns, assignant-li jornades de 9 hores, fraccionats i en diferents centres de treball. De vegades no tenia ni una hora de descans entre torns i canvis d'ubicació. Com a conseqüència d'aquestes condicions, la treballadora va patir diverses recaigudes que van afectar negativament la seva discapacitat, amb diverses baixes mèdiques i peticions d'excedències.

El gener de 2020 va presentar un document denunciant l'assetjament laboral, relacionat amb la seva discapacitat del 65%.. En aquest escrit, al·legava que l'empresa no havia adaptat el seu lloc de treball d'acord amb els informes mèdics ni li havia dotat d'equips de protecció individual (EPI), situació que també va ser denunciada a la Inspecció de Treball.

L'empresa va modificar els seus quadrants de treball entre dues i quatre vegades al mes, dificultant la conciliació laboral i familiar. Davant aquesta situació, va sol·licitar una reducció d'hores, però no va rebre resposta. Malgrat això, van continuar els canvis freqüents en els quadrants, per tal de provocar errors i justificar una sanció, que es va materialitzar en dos dies sense feina ni sou.

La treballadora també ha informat que els torns i centres que demanava s'assignaven a nous empleats sense discapacitat. A més, una altra companya amb discapacitat treballava en una posició adaptada amb jornades de 8 hores, mentre se li denegava aquesta possibilitat.

La situació laboral va passar de l'excés d'hores a un dèficit, quedant per sota del còmput establert en el conveni, mentre que la resta de treballadors van continuar fent hores superiors al mínim. Aquesta situació va afectar tant la seva salut física com mental.

La treballadora ha manifestat que l'objectiu de l'empresa és forçar la seva baixa voluntària, evitant així haver de retornar les subvencions obtingudes per la seva contractació i sense incórrer en sancions que puguin afectar a futurs contractes..

La sentència del tribunal inferior va declarar l'existència d'a vulneració dels drets fonamentals del treballador, per assetjament laboral, i acceptat l'extinció del contracte de treball amb dret a indemnització d'acord amb l'article 50 de l'Estatut dels treballadors.. Per aquest motiu, va condemnar l'empresa al pagament de 3.955,60 euros d'indemnització per resolució contractual, així com 10.000 euros addicionals pels danys derivats de la vulneració de drets fonamentals.

Atesa aquesta resolució, L'empresa va presentar un recurs sol·licitant la seva nul·litat o, alternativament, la seva revocació, negant l'existència d'assetjament o causa extintiva, fent al·lusió a motius organitzatius. Per la seva banda, El treballador també va recórrer, sol·licitant l'augment de la indemnització per danys morals. de 10.000 a 30.000 o 38.000 euros.

Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia El recurs de l'empresa va ser desestimat totalment i el recurs del treballador va ser estimat parcialment. Va confirmar l'extinció del contracte amb indemnització, però va modificar l'import de la indemnització per vulneració de drets fonamentals, passant-lo de 10.000 a 20.000 euros.. Per a això, va aplicar la doctrina del Tribunal Suprem i els criteris de la Llei d'infraccions i sancions de l'ordre social (LISOS), en considerar insuficient la motivació de la sentència del tribunal inferior respecte a la quantia inicialment fixada.

El TSJ va tenir en compte la discapacitat reconeguda a la treballadora, la negativa continuada de l'empresa a adaptar el seu lloc de treball malgrat els requisits, la baixa mèdica reiterada derivada de la seva situació, i el fet que un altre treballador en condicions similars VA rebre l'adaptació corresponent. Va considerar que l'actuació del negoci podria constituir dues faltes molt greus tipificades als articles 8.12 i 13.4 de la LISOS, la pena mínima de les quals supera els 15.000 euros.

El Tribunal va valorar diversos factors per determinar el nou import de la compensació: la persistència en la conducta empresarial, el dany personal causat al treballador, les possibilitats reals d'adaptació del lloc, el coneixement de la situació per part de l'empresa i la vulneració reiterada dels drets fonamentals a la igualtat i a la integritat física. En base a això, va fixar la indemnització en 20.000 euros, assignant-ne 10.000 per cadascuna de les infraccions molt greus.