Es confirma l'admissibilitat de l'acomiadament per tractar-se d'un acomiadament anterior a la sentència del TS del 18/11/24 i no es va impugnar la manca d'audiència en el moment oportú.

Es resol el recurs número 231/2024, interposat per la representació legal del treballador contra la sentència número 50/24, de 14 de febrer de 2024, dictada pel Jutjat Social número 5 de Palma, en procediment d'acomiadament (autos 715/2022).

El treballador, Sra Adela, va exercir tasques de mestressa en un hotel, amb contracte discontinu des de l'abril de 2018. El 2 de juliol de 2022, utilitzant la clau mestra personal i intransferible, es van apropiar dels auriculars "AirPods" que els clients havien deixat enrere en sortir de l'establiment. Aquests auriculars disposaven d'un dispositiu de geolocalització que permetia determinar la seva ubicació, coincidint amb el domicili de la treballadora i un altre hotel on treballava el fill de la demandant.

En el Manual d'Acollida de l'empresa, lliurat al treballador en el moment de la seva incorporació, s'estableix l'obligació de lliurar qualsevol objecte perdut al cap de departament. L'empresa va comprovar qui havia accedit a la sala després de la marxa dels clients i va comprovar que el primer accés l'havia fet la Sra. Adela.  Es van posar en contacte amb ella i va reconèixer que tenia auriculars, informant-los que els tornaria el 5 de juliol, ja que els dies 3 i 4 estava de baixa. La senyora Adela va retornar els auriculars tan bon punt va tornar després dels seus dies de descans, tot i que també va pagar al client l'import dels auriculars, que va ascendir a 375,17 €.

El 6 de juliol va mantenir una reunió amb recursos humans, en la qual se li va comunicar la intenció del client de presentar una denúncia a la Policia Local. L'empresa li va oferir la possibilitat de marxar voluntàriament, cosa que va acceptar inicialment signant el document corresponent. Posteriorment es va retractar d'aquesta decisió i va continuar treballant fins a la data del seu acomiadament. El 12 de juliol de 2022, L'empresa va procedir a l'acomiadament del treballador basat en l'article 54.2.d) de l'Estatut dels Treballadors, que justifica l'acomiadament per "Violació de la bona fe contractual o abús de confiança en l'execució del treball". Així mateix, s'aplicava l'article 40.2 del V Conveni Laboral d'Hostaleria, que considera falta molt greu la “deslleialtat o abús de confiança en els esforços encomanats”, sancionable amb acomiadament.

En aquest cas, es va declarar procedent l'acomiadament disciplinari. Vista aquesta resolució La Sra. Adela va presentar una petició al·legant que s'havia comès una infracció per no respectar el dret a una audiència prèvia abans de l'acomiadament tal com estableix l'article 7 del Conveni 158 de l'OIT, l'article 56.1 de l'Estatut dels Treballadors i la jurisprudència aplicable. (TSJ de les Illes Balears rec 454/2022 i TSJ d'Extremadura rec 326/2023). Aquestes sentències es citen perquè, en elles, tracten la necessitat d'oferir al treballador la possibilitat de defensar-se davant el seu acomiadament.

El que es debat en aquest cas és si s'ha d'aplicar o no el criteri d'audiència prèvia..  En la sentència del Tribunal Suprem de 13 de novembre de 2024 es va resoldre una qüestió transcendental sobre el dret dels treballadors a ser escoltats abans que la seva relació laboral s'extingís per causes disciplinàries. El Tribunal va modificar la seva posició anterior i va adoptar la interpretació de l'article 7 del Conveni 158 de l'OIT, que estableix que el treballador ha de tenir l'oportunitat de defensar-se abans de l'acomiadament, llevat que no sigui raonablement possible concedir aquesta audiència.

La sentència destaca que els convenis de l'OIT ratificats per Espanya són vinculants i s'han de complir, encara que la legislació interna, com l'Estatut dels Treballadors, no ho inclogui expressament. El Tribunal afirma que el dret a una audiència prèvia és exigible de manera automàtica i no depèn de normes addicionals, tot i que hi ha flexibilitat en la manera en què es pot garantir aquest dret.

El Jutjat rectifica la seva posició anterior, que no requeria audiència prèvia en determinats acomiadaments, i estableix que, si no es concedeix aquesta oportunitat al treballador, l'acomiadament s'ha de considerar improcedent i no es pot preveure indemnització per la falta d'esmentat compliment.

No obstant això, El Tribunal també aclareix que el canvi doctrinal no té caràcter retroactiu i desestima el recurs. Si l'acomiadament s'ha produït abans de la sentència, l'aplicació de la nova doctrina dependrà de les circumstàncies concretes de cada cas. En el cas concret, en tractar-se d'un acomiadament anterior a la sentència del TS del 18/11/24, i atès que no es va impugnar la falta de vista en el moment oportú, es va mantenir l'admissibilitat de l'acomiadament.. El 26 de gener de 2024, la treballadora havia presentat un document d'ampliació de la seva reclamació, demanant que es declarés improcedent l'acomiadament per defecte de forma, concretament perquè no s'havia ofert la vista prèvia a l'acomiadament.

Contra aquesta sentència d'unificació de doctrina hi ha un recurs davant la Sala Quarta del Social del Tribunal Suprem.