El Jutjat rebutja l'al·legació d'acomiadament improcedent, confirmant que la pèrdua del permís de treball justifica l'extinció del contracte, encara que la resolució no fos ferma, per la falta de recurs per part del treballador.

La Sala del Social ha resolt el recurs núm. 644/2023, interposat contra la sentència del Jutjat Social núm. 2 de Palma de Mallorca, dictada el 5 de maig de 2023 (autos núm. 342/2021).

El treballador, el senyor Dionisio, prestava serveis a l'empresa demandada des del 16 de juliol de 2018. Tenia un residència de llarga durada a Espanya, vàlid del 3 de maig de 2011 al 2 de gener de 2018.

El 10 de març de 2021 el treballador va ser acomiadat mitjançant carta d'acomiadament objectiu per ineptitud sobtada. La causa al·legada va ser la pèrdua del permís legal necessari per treballar a Espanya, que constitueix una causa objectiva d'acomiadament d'acord amb l'article 52.a) de l'Estatut dels Treballadors. El mateix treballador va reconèixer aquesta situació quan l'empresa ho va sol·licitar. El Sr. Dionisio va rebre la liquidació corresponent que inclou una indemnització per acomiadament objectiu.

Després de l'acomiadament, el 9 de febrer de 2021, el treballador va sol·licitar la recuperació de l'autorització de residència, però aquesta sol·licitud va ser rebutjada a tràmit el 23 de febrer de 2021.

En el cas, l'acomiadament es va declarar justificat per no haver acreditat la renovació del permís de treball.

El treballador va presentar un recurs basat en tres motius. Posteriorment, el 20/3/24, en virtut de l'art. 233.1 LRJS, el recurrent va sol·licitar la incorporació d'un nou document, resolució de la Subdelegació del Govern a les Illes Balears que li va concedir una autorització extraordinària de residència temporal per raó d'arrelament., amb vigència del 21 de maig de 2022 al 20 de maig de 2024. El recurrent va al·legar que aquest document demostrava la inadmisibilitat de l'acomiadament, ja que l'empresa no va voler esperar a la resolució dels seus recursos pel que fa a la seva condició de residència.

L'empresa demandada es va oposar a la incorporació del document al·legant que:

• L'acte es va emetre el 25 d'abril de 2023, però el recurs es va formalitzar el 30 de maig de 2023, incomplint el termini establert per l'article 233.1 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social (LRJS).
• El document no va ser determinant, ja que l'autorització es va atorgar gairebé dos anys després de l'acomiadament impugnat, fet que va fer irrellevant la valoració de la legalitat de l'acomiadament en el moment en què es va produir.

L'Audiència va decidir no admetre l'acte pels mateixos motius al·legats per l'empresa i en considerar que no alterava la qualificació judicial de l'acomiadament.

 Quins van ser els motius del recurs?

Nul·litat de les accions:

El treballador va al·legar que el jutjat no va suspendre el judici tot i que ho va sol·licitar, ja que estava pendent un altre procediment contenciós-administratiu pel que fa a la renovació del permís de residència. No obstant això, l'Audiència va desestimar aquest motiu del recurs en considerar que el recurrent no va esgotar els recursos processals per impugnar aquesta decisió (com el recurs de reposició) i que tampoc no identificava clarament la norma vulnerada.

Revisió del tercer fet provat:

El recurrent va sostenir que l'empresa tenia coneixement que la renovació del permís de residència estava en mans d'un advocat. La Sala va acceptar aquest argument i va incorporar un paràgraf al tercer fet provat, establint que l'empresa sabia que el treballador n'havia confiat la gestió a un advocat.

La violació de la llei al centre de la qüestió:

El treballador va al·legar que l'acomiadament va ser improcedent perquè la resolució administrativa de denegació del permís no era ferma en el moment de l'acomiadament. Tanmateix, la doctrina del Tribunal Suprem estableix que la pèrdua del permís de treball justifica l'extinció del contracte per incapacitat sobtada (art. 52.a) de l'ET).  Els precedents es reconeixen en casos similars (com la pèrdua del permís de conduir o la titulació necessària). La resolució administrativa negativa, encara que no sigui ferma, justifica l'extinció del contracte si el treballador no demostra que ha recorregut aquesta resolució..

El Tribunal va concloure que no es va vulnerar el principi de fermesa de les resolucions, ja que el treballador no va acreditar que hagués recorregut la denegació en el moment de l'acomiadament.

Ha fallat: El recurs va ser desestimat. És possible un recurs per a la unificació de la doctrina.