JOSÉ LUIS MATAS NEGRETE CAMINA CAP A L'OSCAR

JOSÉ LUIS MATAS NEGRETE CAMINA CAP A L'OSCAR

26/12/2013. Data de realització de l'entrevista

José Luis Matas Negrete, metge de Fraternidad-Muprespa i productor, juntament amb Esteve Crespo, realitzador del curt Aquell no era jo, van ser nominats per als Oscar dins de la categoria de millor curtmetratge d'acció real. Sent l'única representació espanyola a l'edició número 86.

Ja l'any passat va aconseguir el Goya al millor curtmetratge de ficció espanyol i ha rebut números premis.

Aquell no era jo s'acosta a la figura dels anomenats «nens soldat», el rodatge es va fer en quatre dies en una granja d'Escalona.

En aquesta entrevista oferim la imatge més propera d'aquest ciutat-realenc que s'encamina cap a la catifa vermella.

---

Metge de Medicina General.

FM: D'on prové la teva vocació per la medicina?

J.L.M.: Recordo que veia a la televisió alguna operació i m'atreia, des de llavors vaig voler ser metge, sens dubte. Finalment em vaig encaminar per aquí.

M'encanta Anatomia de Grey! (Rialles)

F.M.: Quina especialitat tens?

J.L.M.: Medicina general, segons acabi, em vaig anar directe a l'Escola de Cinema.

F.M.: Aleshores, la teva passió pel cinema…?

J.L.M.: Quan la gent em pregunta quina vocació tinc o quina professió m'agrada… a mi m'agraden les dues coses igual i les compagino. Des de petit m'encantava veure pel·lícules, escrivia històries i, de fet, quan vaig acabar l'institut em vaig plantejar què fer, si medicina o anar-me'n a l'escola de cinema.

Amb 17 anys i els teus pares, vaig pensar que la millor opció era fer medicina i després acabar la meva carrera de cinema. I va ser el que vaig fer. La cabra llença a la muntanya! (Rialles)

F.M.: Quants anys són escola de cinema?

J.L.M.: Són 3 anys, he fet els dos primers que eren els que m'interessaven, quan em vaig matricular no va ser perquè em donessin un títol, vaig ser perquè m'agradava i per aprendre. Aleshores jo anava i tornava de Madrid fins a Ciudad Real cada dia perquè ja estava treballant a Fraternidad-Muprespa.

F.M.: Quina et produeix més satisfaccions?

J.L.M.: Satisfacció…? Potser pot semblar que ara amb el cinema i amb tot el tema dels premis gaudeixo moltíssim: preparant una pel·lícula, rodant-la, encarregant-te dels festivals… Ara mateix, estem en plena precampanya per als Oscars, però també em dóna moltíssima satisfacció veure dia a dia pacients i veure que pots fer alguna cosa per ells i que els ajudes. Jo vaig fer medicina per vocació dajudar els altres.

F.M.: Com t'emportes amb els teus companys de la delegació de Ciudad Real?

J.L.M.: Amb tots els meus companys em porto bé. Nosaltres som el torn de tarda, en què fa gairebé 6 anys. Som tres persones, administratiu, infermera i jo; i estem genial. A la tarda et sorgeixen marrons que no pots solucionar com al matí que hi són tots, però ho portem molt bé i hi ha molt bon ambient de treball.

He tingut sort amb els meus companys ia més alguns són amics.

F.M.: Abans ens esmentaves als teus pares. Què opina la teva família sobre les teves professions?

J.L.M.: A la meva família, això que fos metge, al principi no els feia gaire gràcia perquè deien que és una professió molt sacrificada… però entre la medicina i el cinema, és clar que prefereixen que sigui metge (Rialles).

Ara estan encantats, però sí, al principi em deien que havia de fer una carrera “seria” i que això del cinema era molt frívol.

F.M.: Com ajustes el teu temps per compaginar la medicina i el cinema?

J.L.M.: A Fraternidad-Muprespa tinc horari de tarda, de manera que els matins els dedico a la productora i tot el tema del cinema: producció, ara gestionar la campanya amb la possible nominació ia la tarda amb la meva feina de metge, sense problema. I fins ara vaig molt bé, perquè de vegades quan em falta temps vinc una mica abans a la Mútua o em quedo fent alguna cosa. Els dies de rodatge, de vegades he d'agafar vacances o assumptes propis però m'hi apanyo molt bé.

FM: Una persona tan dinàmica com tu segur que té més aficions. Ens comptes alguna?

J.L.M.: Aficions… Bé viatjar m'encanta i el que més, estar amb els meus amics. Jo vaig estudiar medicina a Salamanca i cada cert temps m'agafo el cotxe i me'n vaig cap allà oa Lleó o Madrid; vaig i veig els amics quan tinc temps lliure. A Lleó a prendre el botillo, a més tinc allà també amics de Fraternidad-Muprespa. M'encanta veure tothom.

F.M.: "Atzarós atzar", "Apaga la llum" i "Aquell no era jo", per posar un exemple, són curtmetratges de trames molt diferents. Tens algun gènere predilecte?

J.L.M.: Home, a mi m'agrada molt el gènere de terror i el gènere de ciència ficció, però són temes en què encara no m'hi he ficat gaire. No descarto res perquè mai no se sap on pots acabar.

Pel que fa a les temàtiques, als treballs que heu comentat, com "Apaga la llum", vaig estar d'ajudant de producció i és un treball entre terror i suspens. L'altre, "Azaroso atzar" que el vaig dirigir l'any passat, té una mica d'intriga i de crítica social.

Tinc un altre curt que m'encanta encara que no el tinc penjat, perquè és dels primers que vaig fer i ho vaig gravar amb una càmera domèstica, que es diu “Madrecita”. Està ambientat l'any 67 a la loteria de Nadal… amb una família nombrosa molt humil, i basat en un fet real de la mare d'una amiga meva. El que passa és que està rodat amb pocs mitjans. És un dels que més m'agrada i li tinc molt d'afecte. És un curt de personatges i molt de sentiment.

F.M.: Properament dirigiràs el curt "Faralaes" amb un guió teu "molt manxec" i que es rodarà a Ciudad Real. Fent un paral·lelisme amb Woody Allen i Manhattan És Ciudad Real la teva ciutat fetitxe o et planteges per a un futur una història en altres terres?

J.L.M.: El curt ho hem posposat una mica per tot el que ha passat; estem amb els últims cops de cua d'"Aquell no era jo". No sé si ho podrem rodar l'any que ve perquè també està prevista una pel·lícula que produirem des de Producciones Africanauan, que dirigirà Esteban Crespo. També tinc un altre curt manxec, totalment en anglès anomenat "La Manxa deep inside" (Rialles).

Pel que fa a Ciudad Real… bé, jo li tinc molt afecte. Visc aquí. Em moc i em resulta còmode; em permet fer altres coses. Amb el temps potser em traslladaria a Madrid…

I per descomptat…m'encantaria rodar a Nova York!!

F.M.: L'oscaritzat Almodóvar, com a paisà teu... T'ha servit d'inspiració en alguna de les teves cintes? Algun director favorit?

J.L.M.: Pedro Almodóvar m'agrada molt i m'agraden totes les pel·lícules. Més que inspiració, és un referent i t'ajuda el que aconsegueix transmetre a les seves pel·lícules. És un cinema molt personal, però vaja, que seguim camins diferents.

M'agrada molt Clint Eastwood com a director i també m'agrada molt Tim Burton… són directors molt diferents, però jo sóc molt eclèctic quant a gustos.

F.M.: Explica'ns alguna anècdota divertida o impactant, que t'hagi passat durant algun rodatge.

J.L.M.: En una de les seqüències que estàvem rodant amb el Land Rover, just quan arriba al pas fronterer on hi ha els nens, el cotxe es va quedar parat sense bateria ia veure d'on treiem una bateria un diumenge a un poble de Toledo. A més se'ns acabava la llum natural, no vam rodar amb llum artificial per pressupost, així que vam haver de treballar de pressa i corrent per solucionar-ho tot i al final va sortir tot bé.

Una curiositat és que els vehicles cuirassats que ens va cedir l'Exèrcit de Terra havien de ser conduïts per militars, per la qual cosa els vam haver de caracteritzar per simular que eren africans.

F.M.: El fet d'assolir un Goya és una fita importantíssima i ja sabem que ets un crac, però com van els teus nervis davant la perspectiva d'alçar-te amb l'Oscar, el premi més important concedit per l'Acadèmia de Hollywood?

J.L.M.: Des del 22 de novembre que vam conèixer els 10 curts finalistes de la shortlist estem de precampanya. Ara hem d'esperar al dia 16 de gener que s'anunciïn els curts nominats i haurem de fer campanya perquè el nombre més gran d'acadèmics possibles el puguin veure i el puguin votar.

Aquí funciona tot en un altre nivell… necessitarem publicistes i haurem d'estar preparats per si estiguéssim nominats, que no ens agafi el toro! (Rialles).

És una cosa que se'm va una mica, doncs mai t'imagines això i quan et diuen que aquestes entre els 10 finalistes no t'ho creus gaire. Recordo que quan m'ho van dir, jo estava en un bar a Ciudad Real i em dic Esteve per explicar-m'ho… ens vam deixar totes les canyes que acabàvem de demanar perquè em quedava sense la bateria al mòbil… I em vaig venir cap a casa per veure'l a Internet!!!

Em fa alguna cosa si em diuen que estem nominats!

José Luis, ja estàs nominat, A per l'estatueta!!! Molta merda!!!

#aporel·loscar

Aquí comença 'Aquell no era jo'

Enllaç
"La seva Mútua - Qualitat i Servei, 365 dies a l'any"