12 de maig: Dia de la Infermeria, l’any internacional dedicat per l’OMS a la professió

Perquè la seva feina és fonamental en la societat, perquè la seva atenció protegeix la salut pública, perquè s’esforcen especialment a cuidar els qui més ho necessiten, perquè hi ha milers de comunitats al món on són l’única referència sanitària en desenes de quilòmetres al voltant... Des de l’1 de gener estem vivint l’Any Internacional del Personal d’Infermeria i Comaratge i aquest 12 de maig, com cada any, és el seu dia, un dia assenyalat al calendari i escollit per ser el dia que va néixer Florence Nightingale, la infermera considerada creadora del model d’infermeria moderna.

La 72a Assemblea Mundial de l’Organització Mundial de la Salut celebrada el maig de l’any passat va acordar per unanimitat declarar el 2020 com l’Any Internacional de la Infermera i la Llevadora. Posava així en relleu el reconeixement públic que mereix el sector per la seva important aportació a la salut de la societat a través de la seva feina en l’àmbit assistencial, la recerca i l’educació per a la salut i la docència.

El mateix director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, defensava la proclamació d’aquest any mundial remarcant que sense el treball d’aquests professionals “no aconseguirem els objectius de desenvolupament sostenible ni la cobertura sanitària universal”.

En la seva declaració institucional, l’OMS resumia que infermeres i llevadores exerceixen “una funció crucial en la prestació de serveis de salut, ja que consagren les seves vides a cuidar les mares i els nens, administrar vacunes que salven vides, proporcionar consells de salut, cuidar-se de les persones grans i, en general, satisfer les necessitats sanitàries essencials del dia a dia. A més, solen ser el primer i l’únic lloc d’atenció disponible en centenars de comunitats. A fi d’aconseguir la cobertura sanitària universal, el món necessita que el personal d’infermeria i comaratge augmenti en 9 milions”.

Però llavors ni tan sols podíem arribar a imaginar que aquests professionals, i tots nosaltres, viuríem una situació extrema per una pandèmia imprevisible, pràcticament, arreu del món, que ha tingut el personal sanitari com a gran protagonista. Infermeres i infermers han viscut, i encara viuen, aquesta situació en primera línia, en molts casos, amb més dificultats que les pròpies d’enfrontar-se a una malaltia desconeguda. 

Fraternidad-Muprespa té en la seva plantilla 253 infermers i infermeres la tasca dels quals ha estat sempre la cura i la recuperació de la salut dels treballadors protegits. Fa poques setmanes aquesta finalitat va canviar per motius coneguts de sobres. La Mútua va posar a disposició de la sanitat pública el seu hospital a Madrid. Hi van ingressar, entre el 22 de març i el 7 d’abril, 21 pacients COVID-19 amb una edat mitjana una mica superior als 84 anys. 

“De la nit al dia ens vam convertir en Hospital COVID, vam canviar circuits, graelles, ja no hi havia serveis, personal de sala d’operacions, d’urgències, d’hospitalització, de consultes... érem un equip disposat a superar-ho de la millor manera possible”, afirma Caridad Amador, directora d’Infermeria de l’Hospital Fraternidad-Muprespa Habana, que assegura que, davant d’experiències tan complexes, van comptar amb el “suport de tota l’organització”. 

“No es tractava només de superar aquells torns extenuants de set hores amb un EPI a sobre, sinó també de procurar una correcta evolució dels pacients i donar-los un tracte excel·lent, lliurar-los fotos de les famílies, fer una videotrucada o felicitar-los quan se n’anaven d’alta. També quan acompanyàvem un pacient els seus últims dies i li fèiem estar tranquil”, afegeix Amador, que destaca que “la implicació i la professionalitat de tots ha estat excepcional i marcarà un abans i un després en un hospital, que justament va complir un any obert en ple període COVID”. 

Ara, després de la conversió a Hospital COVID, “que ha estat una gota a l’oceà malgrat la importància que hem tingut per a aquests pacients i familiars”, el centre torna gradualment a la seva activitat habitual, la d’un hospital que atén pacients amb patologia laboral.  

La  infermeria és el grup ocupacional més nombrós del sector de la salut, ja que representa aproximadament el 59 % dels professionals sanitaris. Forma part de tots els processos de salut i malaltia: educació sanitària, prevenció i promoció de la salut, cuidar els pacients a peu de llit i pal·liar quan no es pot curar. “Som un col·lectiu molt demandat a la resta de països europeus per la qualitat de la nostra formació, però encara queda molt per fer. Espero que la situació que hem viscut ajudi a millorar algunes coses, per exemple, la millora de les condicions de les infermeres en residències, ja que s’ha demostrat que som un col·lectiu essencial”, resumeix la directora d’Infermeria que, a més, incideix en la importància de “fomentar el lideratge del sector i que la infermeria formi part de les organitzacions polítiques i sanitàries dels països. Així estarem també més a prop d’aconseguir reivindicacions històriques com l’especialització d’infermers i infermeres. Si a un metge ja no se li exigeix saber de tot, per què a una infermera sí?’”. 

La tornada a la normalitat suposa recuperar les cirurgies, les proves diagnòstiques, les urgències... sense oblidar l’experiència viscuda però amb els peus a terra. “No som herois. Simplement, som professionals que volem fer la nostra feina de la millor manera possible”.