Habitacions d’aïllament, una “separació” amistosa
“Si la Xina esternuda, el món sencer es refreda”. Tots hem sentit alguna vegada aquesta expressió, utilitzada a tall de proverbi oriental metafòric per dir que l’economia mundial depèn de l’estat de l’economia del gegant asiàtic. Aquest mes, allò metafòric ha donat pas a allò literal, i l’aparició del coronavirus a la ciutat de Wuhan ha arribat ja, mitjançant la globalització, a diversos punts del planeta.
Des de l’inici del brot fins avui, i segons dades del Ministeri de Sanitat, s’han confirmat 6.060 casos: 5.974 a la Xina i la resta, 86, en uns altres 14 països. El 28 de gener, darrera actualització de dades per part del Ministeri de Sanitat, hi ha 1.239 casos en estat greu i han mort 132 persones des de l’inici del brot.
El tractament requereix hospitalització en una habitació d’aïllament, unes habitacions que la llei espanyola obliga a construir als hospitals del nostre país. En aquest article explicarem quines són les especials característiques d’aquestes habitacions, que no només ajuden pacients amb problemes respiratoris, sinó que eviten contagis de diversa índole.
L’Hospital Fraternidad-Muprespa Habana disposa de 50 habitacions. D’aquestes, quatre disposen d’elements “invisibles” que aporten seguretat al tractament. Però, en què difereix una habitació “normal” d’una d’aïllament? Hi ha dues diferències fonamentals: les portes tenen un sistema de doble comporta, és a dir, perquè se n’obri una, l’altra ha d’estar tancada. A la zona intermèdia hi ha una taula amb la bata, els guants i la màscara que s’ha de posar el personal sanitari i rebutjar en acabar.
L’altra diferència és que podem triar quina pressió hi ha a l’habitació: negativa, si busquem que l’aire de fora pugui entrar a l’habitació però que el de l’interior no surti; o positiva, si busquem que la circulació de l’aire vagi des de l’interior de l’estança cap a l’exterior.
En el cas de pacients amb afeccions respiratòries greus, amb la pressió negativa no es disseminen els microorganismes que hi ha dins de l’habitació, que són patògens molt resistents. “Una vegada dins de l’habitació, cal tancar les portes i atendre el pacient normalment. En acabar la cura, la presa de tensió, temperatura, etc., es rebutja en una galleda especial la roba i el material fungible amb què s’ha tractat el pacient. En sortir, entre les dues portes cal rentar-se les mans amb solució hidroalcohòlica. Les mans no han tocat en cap moment el pacient, de manera que no hi ha possibilitat de disseminar microorganismes a la resta de pacients”, explica Caridad Amador, directora d’infermeria de l’Hospital Fraternidad-Muprespa Habana.
Aquestes habitacions també serveixen per evitar infeccions nosocomials, les que es poden contreure als hospitals, atesa la presència de patògens que “viuen” en l’àmbit hospitalari i que són resistents als antibiòtics. “Són imprescindibles als hospitals, en primer lloc per imperatiu legal de la Comunitat de Madrid i, en segon lloc, perquè les infeccions nosocomials són cada vegada més freqüents, i la via de transmissió és sempre el personal sanitari. Per això és important rentar-se bé les mans, portar les ungles curtes i sense pintar o evitar els anells, ja que els patògens s’hi adhereixen amb gran facilitat”, explica la responsable d’infermeria del centre. A més, el material que no és d’un sol ús, com ara fonendoscopis o termòmetres, tot i que ja no es comparteix entre pacients, es neteja meticulosament després de cada ús. Les habitacions d’aïllament també prevenen el contagi per gotes (malalties que es transmeten per les gotetes de saliva, com la grip) o per via aèria (per exemple, la tuberculosi).
Per a pacients immunodeprimits, aquestes habitacions permeten també l’aïllament que necessiten. Per exemple, un pacient que està rebent quimioteràpia i a qui li baixen molt les defenses necessita protegir-se del que li puguin contagiar la resta de pacients. Si es canvia a positiva la pressió de l’estança, l’aire sortirà de l’habitació i no hi entrarà el de fora. I en el dia a dia, quin manteniment requereix aquesta habitació? En el cas que estigui ocupada per un pacient infecciós, el protocol de neteja és més exigent, pràcticament com el d’una sala d’operacions.
En aquestes habitacions es fan controls microbiològics amb periodicitat mensual per garantir que no hi ha presència de cap patogen
Tot això redunda en més seguretat per al pacient que, això sí, viu una experiència d’hospitalització més dura, ja que no pot sortir lliurement de l’habitació. Quan ha de sortir, per exemple, per fer-se una prova, és pertinent adoptar precaucions especials. Se’l cita al final del dia, surt sempre vestit amb EPI (equips de protecció individual) i quan s’ha fet la prova es neteja la màquina per evitar el contagi a la resta d’usuaris. Les visites també estan restringides i els acompanyants han de vestir EPI i recórrer constantment a la solució hidroalcohòlica.
