Félix Peinado (OIT Espanya): "El diàleg social és el nostre segell"

Félix Peinado és el Director de l'Oficina de l'Organització Internacional del Treball OIT per a Espanya des de l'1 d'octubre de 2021. Llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i Executive MBA per l'IE Business School, també ha cursat nombrosos programes de gestió en escoles com l'IESE i l'ESIC. Ha estat secretari general de CECAM CEOE-CEPYME, membre del Consell d'Administració de CEOE, president d'Aval Castilla-La Mancha SGR, membre del Consell Econòmic i Social (CES) d'Espanya on ha presidit les Comissions de Relacions Laborals i d'Economia, i ha estat professor associat a IE University.

En un minut, què és l'OIT?

L'Organització Internacional del Treball (OIT) és l'agència de les Nacions Unides especialitzada en el món laboral. Va ser creat l'any 1919 i actualment està format per 187 Estats. L'OIT té una particularitat important i és la seva forma de govern tripartita: a més dels representants dels governs, formen part de l'OIT representants de les organitzacions d'empresaris i de treballadors de tots els països, votant en igualtat de condicions, per això és l'única organització internacional que disposa d'aquesta forma de govern tripartit.

L'OIT té una important funció normativa ja que a través dels 190 convenis que ha dictat fins ara, a més d'altres mecanismes no normatius, estableix les normes laborals, de protecció social i d'ocupació que són aplicables als països membres des del moment en què els ratifiquen

El mandat de l'OIT pretén millorar les condicions laborals al món, però també generar oportunitats d'ocupació digne, millorar la protecció social i reforçar el diàleg tripartit sobre temes relacionats amb el treball.

En la seva dilatada trajectòria professional ha conegut diferents perspectives del món laboral i de les relacions laborals des d'àmbits diversos i de vegades llunyans com la universitat, l'Administració i l'empresa. Són realment mons tan diferents com semblen?

Òbviament cada espai té les seves peculiaritats i una missió diferent, encara que tots estan fomentats per una, el bon funcionament de les relacions laborals. La Llei és immensament útil a les societats i sense ella no podríem conviure i relacionar-nos correctament. Cada àmbit té la seva missió i, desenvolupant-la adequadament, el treball de tots convergeix cap a un objectiu comú. De vegades es pot sentir la queixa que són entitats que no interactuen correctament, tot i que sempre he valorat que hi ha més comunicació i relació del que sembla.

Quin valor atribueix al diàleg social entre l'Administració i els agents socials? Espanya també és diferent d'altres països en aquest aspecte?

El diàleg social entre governs, organitzacions empresarials i sindicats és, com he dit, un segell distintiu de l'OIT des de la seva pròpia estructura de govern i sistema de presa de decisions.Des de la seva fundació, fa més de cent anys, l'OIT sempre ha defensat i defensat el valor del diàleg social ja que enriqueix la qualitat democràtica, contribueix a la millora dels estàndards, fent-los més d'acord amb els interessos de totes les parts, fent-los més duradors i millorant la qualitat de la planificació i execució de les polítiques públiques.

El diàleg social també contribueix a la pau social que, juntament amb la seguretat jurídica i l'estabilitat institucional, són fonaments clau per a l'activitat i el creixement econòmic i laboral

Els agents socials espanyols (CEOE, CEPYME, CCOO i UGT) i el Govern d'Espanya han arribat a nombrosos acords de diàleg social que s'han aplicat en plans i normatives que afecten el funcionament de les empreses, les relacions laborals i la protecció social dels treballadors. Només durant la pandèmia de la Covid-19, s'han arribat a sis Acords Socials en Defensa de l'Ocupació que han demostrat ser de gran utilitat, així com nombrosos altres acords, entre ells l'última reforma laboral, destacant internacionalment per la capacitat de les tres parts per aconseguir-los. L'OIT ha destacat la importància de tots aquests acords.

Ens trobem davant d'una reforma laboral que ha comportat un canvi en els tipus de contractes i les relacions laborals en general. Creus que la reforma és adequada i necessària? Quines mancances han quedat pendents per a la propera?

La reforma era necessària perquè el mercat laboral espanyol té unes condicions particulars que dificulten les relacions laborals i la competitivitat com a país, com l'elevat nivell d'ocupació temporal i les altes taxes d'atur, ambdues doblant la mitjana europea. Aquests problemes s'agreugen en el cas dels joves i les dones.

Els agents socials i el Govern van iniciar la negociació d'un diagnòstic compartit i crec que és molt positiu que la reforma s'hagi negociat de manera tripartida i que, a través de l'acord, s'hagi pogut captar les principals preocupacions i interessos de totes les parts.

La reforma laboral s'ha mostrat útil en els seus primers mesos per reduir la temporalitat, amb dades inèdites de contractació indefinida. Els seus efectes sobre l'atur juvenil, sobre el reequilibri de la negociació col·lectiva i sobre la flexibilitat interna de les empreses queden pendents de veure, sobretot ara que ens trobem davant d'un període econòmic difícil. Paral·lelament a la reforma laboral, hi ha hagut canvis normatius significatius en qüestions com la transparència i la igualtat salarial que encara es troben en una fase inicial d'implementació, però que poden ajudar a abordar la bretxa salarial de gènere i reduir les desigualtats de gènere més àmplies al mercat laboral. Sempre hi ha reptes i un dels més importants és la necessària transformació de la formació inicial dels treballadors i la formació al llarg de la seva vida, per afavorir la seva ocupabilitat, millors condicions laborals, l'adaptació al clima i les transformacions digitals que estem vivint, la productivitat de les empreses i la competitivitat de l'economia.

Els objectius de justícia social i treball digne són prioritats per a l'OIT i per a Fraternidad-Muprespa com a col·laboradora mútua amb la Seguretat Social. També són importants per a un col·lectiu tan important en les relacions laborals com els graduats socials. Quina relació teniu amb aquest grup? I amb les mútues?

Els graduats socials són un col·lectiu essencial per contribuir al treball digne que defensa l'OIT.Assessorant adequadament empreses i treballadors, col·laboren amb la resta d'agents implicats en la millora de les condicions laborals i el foment d'un creixement econòmic inclusiu i sostenible.

Les mútues que col·laboren amb la Seguretat Social tenen un paper clau en la protecció dels treballadors i són un exemple d'eficiència i col·laboració publicoprivada

He tingut l'oportunitat de conèixer i valorar especialment la seva tasca com a membre durant diversos anys del consell d'administració d'una mútua. L'Oficina de l'OIT per a Espanya ha col·laborat tradicionalment amb graduats socials i mútues, ajudant a difondre els estàndards internacionals i els principis del treball digne.

Quina importància atribueixes a la formació com a eina per aconseguir aquests objectius?

L'Oficina de l'OIT a Espanya participa de manera permanent en les activitats de formació promogudes per l'àmbit acadèmic, els agents socials i tots els agents implicats en les relacions laborals, plenament convençuts del seu paper essencial per fer realment operatius i palpables els objectius de justícia social i treball digne que són l'objectiu final de l'organització.___HTMLTAG104

Per la seva banda, l'OIT, a petició dels seus membres, està desenvolupant una estratègia per ajudar els estats a promoure i millorar la formació centrant-se en l'enfortiment de les entitats públiques i privades d'educació i formació, la formació en el lloc de treball i la validació de competències professionals

Com he dit abans, la formació és clau per als treballadors i les empreses. D'altra banda, m'agradaria destacar que l'OIT disposa d'un Centre Internacional de Formació (CIF) a Torí on es pot accedir a un ampli catàleg de formació presencial i en línia en els diferents àmbits de l'ocupació i les relacions laborals.

A més de la formació, la informació també és important, i aquí el paper de la comunicació és rellevant. Quin paper juga en l'estratègia de l'OIT i en el seu dia a dia? Quin és el teu canal preferit? Ets usuari de xarxes socials?

Una de les missions de l'Oficina Espanyola és precisament contribuir a augmentar la visibilitat del Programa de Treball Decent i de l'OIT a través dels mitjans de comunicació, la producció i difusió de publicacions i butlletins, la promoció i la formació. L'OIT genera molta informació sobre el món del treball.

Actualment, els canals digitals són fonamentals per fer arribar missatges a la societat i als interessats i l'Oficina d'Espanya treballa per potenciar aquests mitjans de comunicació

Personalment, sóc usuari de diverses xarxes socials. Una vegada vaig tenir un blog personal durant diversos anys.La meva xarxa social preferida és LinkedIn, tot i que també rebo informació i intento mantenir-me actiu a Twitter.

Mirant cap al futur, i quins reptes s'enfronta l'OIT en els propers anys?

Els reptes són gairebé innombrables: amb el 60 per cent del treball informal, quatre mil milions de persones treballadores sense cap tipus de protecció social, 160 milions de nens treballant, 28 milions de persones en treballs forçats a tot el món, 2,9 milions de morts cada any per causes atribuïbles al treball, una bretxa salarial del 20 per cent... és evident que hi ha molta feina. A això s'afegeix un món que està experimentant una transformació climàtica, digital i demogràfica dramàtica, que està desafiant la nostra capacitat com a humanitat per oferir respostes efectives i equitatives.

Els reptes per al món del treball es van enumerar a la Declaració del Centenari de l'OIT per al futur del treball aprovada el 2019. Aquesta Declaració també va assenyalar les solucions als reptes més importants

L'OIT treballa activament en tots els fronts a través de les seves institucions governamentals, els seus comitès tripartits, fòrums i comitès d'experts, així com el treball dels diferents departaments de l'Oficina, el treball de camp d'experts, especialistes i el desenvolupament de projectes de cooperació al desenvolupament.