Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d'empreses

Les mesures contingudes en aquesta llei encaminades a accelerar la creació d'empreses, millorar la regulació del desenvolupament de les activitats econòmiques, reduir la morositat comercial i facilitar l'accés al finançament, també contribuiran, juntament amb altres lleis com les de foment d'empreses emergents o la reforma concursal, a la millora del clima empresarial al nostre país, amb els efectes previsibles d'inversió estrangera positiu i indirecta d'ocupació.

Consideracions

Factors per al creixement econòmic:

• Augment de la mida de l'empresa
• Estimulació a l'emprenedoria
• Bon rendiment econòmic:

1) Eficiència

2) Productivitat

3) Internacionalització

Notícies a Espanya:

PIME i autònoms representen més del 99% del teixit productiu (61% del Valor Afegit Brut -VAB- i 64% de l'ocupació). -Microempreses (-10 treballadors) -> 94% del total d'empreses

-Autònoms sense treballadors ->59% de les microempreses

Aquesta Llei s'adreça a pimes i autònoms, per la seva menor productivitat, menor capacitat exportadora, poca inversió en innovació, baixa digitalització i reduïda capacitat de generació d'ocupació estable.

Fases crítiques en l'evolució del negoci:

1. Naixement de l'empresa (costos excessius). S'ha de facilitar la creació de noves empreses.

2. Creixement de la empresa (desincentiu). Cal reduir els obstacles que impedeixen el seu creixement.

Mesures previstes per accelerar la creació d'empreses

La Llei 18/2022 modifica la Llei de societats de capital fixant en un euro el capital mínim per constituir una societat de responsabilitat limitada, i així se suspenia l'anterior requisit de fixar el capital mínim en 3.000 euros, anteriorment vigent.

Per a les societats de responsabilitat limitada amb un capital social inferior a 3.000 euros, es preveuen dues normes a favor dels creditors:

• Almenys el 20% del benefici s'ha de destinar a la reserva legal fins que la suma de la reserva legal i el capital social arribi a l'import de 3.000 euros.
• En cas de liquidació, si el patrimoni de la societat és insuficient per fer front al pagament de les obligacions socials derivades, els socis han de respondre solidàriament de la diferència entre el capital subscrit i 3.000 €.

Aquesta norma també promou l'ús del sistema de tractament telemàtic Centre d'Informació i Xarxa de Creació d'Empreses (CIRCE) i el Document Electrònic Únic (DUE).

Aquesta Llei modifica els articles 15 i 16 de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització, per dotar-los d'una major precisió en els tràmits realitzats i millorar l'ús del sistema CIRCE.

També deroga el títol XII de la Llei de societats de capital, desapareixent l'especialitat de societat limitada.

Millora de la regulació i eliminació d'obstacles a les activitats econòmiques

En aquest aspecte es modifica la Llei 20/2013, de 9 de setembre, de garantia de la unitat del mercat.

Incloent un reforç de les finestres que els operadors poden utilitzar per reclamar, ampliant la legitimació.D'aquesta manera, qualsevol ciutadà pot presentar reclamacions sense necessitat de ser la persona interessada.

Així mateix, es modifica la Llei de la jurisdicció contenciosa-administrativa (LJCA), respecte al recurs contenciós-administratiu que pugui interposar la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), contra qualsevol disposició o actuació de caràcter general de qualsevol autoritat competent que es consideri contrària a la llibertat d'establiment o circulació.

Finalment, en aquest àmbit, es modifica la Llei 12/2012, de 26 de desembre, de mesures urgents per a la liberalització del comerç i de determinats serveis, ampliant el catàleg d'activitats exemptes de llicència.

Mesures per combatre la morositat comercial

Per millorar el compliment de la Llei de lluita contra la morositat comercial, s'incorporen a aquesta Llei les mesures següents:

• Foment de la transparència en els terminis de pagament de les operacions comercials (es crearà i regularà un Observatori Estatal de la Delinqüència Privada).
• Ampliació de l'obligació d'emetre i enviar factures electròniques a tots els emprenedors i professionals. Les empreses més petites tindran un període transitori de dos anys des de l'aprovació del desenvolupament normatiu per a la seva implantació, mentre que les grans ho hauran de fer en una primera fase.
• Incorporació d'incentius al compliment dels terminis de pagament (tant com a criteri d'accés a subvencions públiques com enfortint la normativa de contractació pública per garantir que els adjudicataris paguin puntualment el preu pactat amb els subcontractistes).
• Introducció de l'obligació de les societats mercantils d'indicar en els seus informes anuals el termini mitjà de pagament als seus proveïdors o el nombre de factures abonades en un període inferior al màxim establert a la normativa de morositat.

Millora de les vies de finançament per promoure el creixement empresarial

Aquest últim grup inclou mesures per intentar millorar alguns dels canals de finançament per afavorir el creixement empresarial, flexibilitzant els mecanismes utilitzats com a finançament alternatiu, com ara el crowdfunding, la inversió col·lectiva i el capital risc.

El capítol V de la Llei preveu l'adaptació de la legislació espanyola al règim jurídic establert a nivell europeu, de manera que les plataformes autoritzades a Espanya puguin prestar lliurement els seus serveis en el territori de la Unió Europea. Reforçant així la protecció dels inversors i permetent així la creació d'instruments per agrupar-los i reduir els costos de gestió.

El capítol VI introdueix un conjunt de reformes per promoure i millorar la inversió col·lectiva i el capital risc a Espanya. S'amplia el tipus d'empreses en què aquestes entitats poden invertir, incloses les financeres amb un alt component tecnològic.

Entrada en vigor

Aquesta llei entrarà en vigor el vint dies de la seva publicació al "Boletín Oficial de l'Estat", amb excepte de capítol V (introdueix un nou règim jurídic participatiu de la plataforma de finançament en vigor per al novembre) 10 de 2022 i l'article 12, relatiu a la facturació electrònica entre empresaris i professionals, que produirà efectes, per als empresaris i professionals la facturació anual dels quals sigui superior a vuit milions d'euros, un any després d'aprovar-se el desenvolupament normatiu.Per a la resta d'empresaris i professionals, aquest article entrarà en vigor dos anys després de l'aprovació del desenvolupament normatiu.

Alhora, l'entrada en vigor d'aquest article 12 queda supeditada a l'obtenció de l'excepció comunitària als articles 218 i 232 de la Directiva 2006/112/CE del Consell, de 28 de novembre de 2006, relativa al règim comú de l'impost sobre el valor afegit.______TAGHTML1332.______TAGHTML1332.