Llei 18/2022, de 28 de setembre, de creació i creixement d'empreses

Normativa

Les mesures contingudes en aquesta llei dirigides a agilitzar la creació d'empreses, millorar la regulació per al desenvolupament d'activitats econòmiques, reduir la morositat comercial i facilitar l'accés a finançament contribuiran així mateix, juntament amb altres lleis com les de foment de les empreses emergents o la reforma concursal, a la millora del clima de negocis al nostre país, amb els previsibles efectes indirectes positius associats.

Consideracions

Factors per al creixement econòmic:

  • Augment de la mida empresarial
  • Impuls a l'emprenedoria
  • Bon exercici econòmic:

1) Eficiència

2) Productivitat

3) Internacionalització

 

Actualitat a Espanya:

Pimes i autònoms suposen més del 99% del teixit productiu (61% del Valor Afegit Brut -VAB- i el 64% de l'ocupació). -Microempreses (-10 treballadors) -> 94% del total empreses

-Autònoms sense assalariats ->59% de les microempreses

Aquesta Llei s'orienta a pimes i autònoms, per la menor productivitat, menor capacitat exportadora, baixa inversió en innovació, baixa digitalització i reduïda capacitat per generar ocupació estable.

 

Fases crítiques a l'evolució empresarial:

1. Naixement de lempresa (costos excessius). Cal facilitar la creació de noves empreses.

2. Creixement de la empresa(desincentivació). Cal reduir traves que n'eviten el creixement.

 

Mesures prevista per agilitzar la creació d'empreses

La Llei 18/2022 modifica la Llei de societats de capital fixant el capital mínim per constituir una societat de responsabilitat limitada en un euro, suspenent així l'exigència anterior que es fixava el capital mínim en 3.000 euros anteriorment vigent.

Per a les societats de responsabilitat limitada amb un capital social inferior a 3.000 euros es preveuen dues regles a favor dels creditors:

  • S'ha de destinar a la reserva legal almenys el 20% del benefici fins que la suma de la reserva legal i el capital social arribi a l'import de 3.000 euros.
  • En cas de liquidació, si el patrimoni de la societat fos insuficient per respondre del pagament de les obligacions socials derivades, els socis han de respondre solidàriament de la diferència entre el capital subscrit i els 3.000€.

Aquesta norma impulsa també la utilització del sistema de tramitació telemàtica Centre d'Informació i Xarxa de Creació d'Empreses (CIRCE) i el Document Únic Electrònic (DUE).

Aquesta Llei modifica els articles 15 i 16 de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització, per dotar-los de més precisió en els tràmits que es duen a terme i millorar l'ús del sistema CIRCE.

També deroga el títol XII de la Llei de societats de capital desapareixent l'especialitat de societat limitada.

 

Millora de la regulació i l'eliminació d'obstacles a les activitats econòmiques

En aquest aspecte es modifica la Llei 20/2013, del 9 setembre, de garantia de la unitat de mercat.

Incloent-se així un reforç de les finestretes que els operadors poden fer servir per reclamar, ampliar la legitimació. Així qualsevol ciutadà pot interposar reclamacions sense necessitat de ser la persona interessada.

Així mateix, es modifica la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa (LJCA), pel que fa al recurs contenciós administratiu que pot interposar la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), davant de qualsevol disposició de caràcter general o actuació de qualsevol autoritat competent que es consideri contrària a la llibertat d'establiment o de circulació.

Finalment en aquest àmbit es modifica la Llei 12/2012, del 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis, ampliant el catàleg d'activitats exemptes de llicència.

 

Mesures per a lluita contra la morositat comercial

Per tal de millorar el compliment de la Llei de lluita contra la morositat comercial, s'incorporen en aquesta Llei les mesures següents:

  • Impuls de la transparència pel que fa als períodes de pagament de les operacions comercials (es crearà i regularà un Observatori Estatal de la Morositat Privada).
  • Ampliació de l'obligació d'expedir i trametre factures electròniques a tots els empresaris i professionals. Les empreses més petites comptaran amb un període transitori de dos anys des de l'aprovació del desenvolupament reglamentari per a la seva implementació, mentre que les grans empreses ho hauran de fer en una primera etapa.
  • Incorporació d'incentius per al compliment dels terminis de pagament (tant com a criteri d'accés a les subvencions públiques com reforçant-se la normativa de contractació pública per garantir que els adjudicataris abonin en temps el preu pactat amb els subcontractistes).
  • Introducció de l'obligació que les societats mercantils indiquin a les memòries anuals el període mitjà de pagament als seus proveïdors o el nombre de factures pagades en un període inferior al màxim establert a la normativa de morositat.

 

Millora de les vies de finançament per promoure el creixement empresarial

En aquest darrer grup s'inclouen mesures per intentar millorar algunes de les vies de finançament per promoure el creixement empresarial, flexibilitzant els mecanismes utilitzats com a finançament alternatiu, per exemple el crowdfunding, la inversió col·lectiva i el capital risc.

El capítol V de la Llei preveu que s'adapti la legislació espanyola al règim jurídic establert a nivell europeu, perquè les plataformes que s'autoritzin a Espanya puguin prestar lliurement els seus serveis al territori de la Unió Europea. Reforçant així la protecció als inversors i així permetre la creació d'instruments per agrupar-los i reduir costos de gestió.

El capítol VI introdueix un conjunt de reformes per impulsar i millorar la inversió col·lectiva i el capital risc a Espanya. S'amplia el tipus d'empreses on poden invertir aquestes entitats, incloent-hi empreses financeres amb un alt component tecnològic.

 

Entrada en vigor

Aquesta llei entrarà en vigor als vint dies de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat, a excepció del capítol V(introdueix un nou règim jurídic per a les plataformes de finançament participatiu) que entrarà en vigor a partir del 10 de novembre de 2022 i de l'article 12, relatiu a la facturació electrònica entre empresaris i professionals, que produirà efectes, per als empresaris i professionals la facturació anual dels quals sigui superior a vuit milions d'euros, a l'any d'aprovar-se el desenvolupament reglamentari. Per a la resta dels empresaris i professionals, aquest article produirà efectes als dos anys daprovar-se el desplegament reglamentari.

Alhora, l'entrada en vigor d'aquest article 12 està supeditada a l'obtenció de l'excepció comunitària als articles 218 i 232 de la Directiva 2006/112/CE del Consell, de 28 de novembre del 2006, relativa al sistema comú de l'impost sobre el valor afegit.

Què t’ha semblat aquest contingut?